Més de 60 campaners de diferents procedències combaten la pèrdua de l'ofici a Os de Balaguer

Os de BalaguerFa ja 24 anys que aquesta població acull una de les trobades de campaners més conegudes, a la qual participen tocadors de campanes d'arreu de Catalunya, l'Estat espanyol i, en moltes edicions, d'altres països d'Europa. Malgrat això, el nombre de campaners decau any rere any, passant dels 138 que hi van participar el 1998 a la seixantena de campaners d'enguany. Tot i que la figura del campaner en sentit professional desapareix a causa de l'electrificació dels campanars, a Os de Balaguer queda demostrat que les colles de campaners aficionats creixen any rere any.

Mentre en alguns municipis turistes i vilatans discuteixen en coneguts conflictes sobre el so de les campanes, a Os de Balaguer els visitants de fora han fet el viatge expressament per passar un diumenge en un lloc on durant ben poca estona les campanes han deixat de sonar.

Des de primera hora del matí la cua de campaners s'ha anat allargant a l'entrada posterior de l'església d'Os. Un a un han anat pujant al capdamunt del campanar per les estretes escales de caragol per tal d'oferir un autèntic recital campaner, amb públic inclòs. S'han pogut escoltar tocs de festa major de moltes poblacions catalanes, i també desenes de tocs de difunts, els més característics que encara es mantenen a moltes parròquies. Els campaners han interpretats tocs propis dels enterraments d'homes, dones o nadons, molts dels quals estan en desús.

A baix a la plaça, l'Escola de Campaners de les Borges Blanques oferia la possiblitat als visitants de fer sonar una de les quatre campanes que ha instal·lat a peu de carrer. S'hi ha atrevit gent de totes les edats, encara que els que més han disfrutat han estat els infants. De la trobada de campaners que se celebra a Os de Balaguer des de fa ja gairebé un quart de segle n'han sortit molts aficionats. L'alcalde del poble, Ignasi Cortés, ha assegurat que després de 24 trobades "aquest és un dels millors moments pel món de la campana, perquè s'estan creant moltes colles campaneres de joves que fan sonar les campanes dels seus pobles els dies de festa".

Cortés també ha destacat els treballs de restauració dels campanars que potencien molts ajuntaments, encara que la majoria van acompanyats de l'electrificació de les campanes amb sistemes tecnològics cada cop més avançats, que fins i tot permeten fer-les sonar des del telèfon mòbil. La tecnologia ha substituit els antics campaners professionals, però "tot i les dificultats del sector i la manca de relleu, cal destacar l'interès de la gent jove que vol aprendre a tocar campanes", ha dit el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert.

Segons ell, "cal mantenir la tradició de fer sonar les campanes, tan arrelada als pobles, que segueix sent un atractiu de la Noguera i el Montsec gràcies a aquesta trobada internacional", ha dit. Gilabert ha lamentat els episodis de conflicte amb alguns turistes en determinats pobles pel so de les campanes, el qual, creu, que "s'ha de conservar".