Mikhail Baryshnikov porta l'ocàs de Nijinski a la Sala Gran del TNC

El ballarí protagonitza la versió teatral del 'Diari' de Nijinski a les ordres de Bob Wilson

Tot en l’espectacle 'Letter to a man' destil·la intensitat i talent: la versió teatral del 'Diari' del ballarí Vàtslav Nijinski que arriba dijous al TNC està protagonitzada per una altra llegenda de la dansa, el ballarí i coreògraf Mikhail Baryshnikov, i està dirigida per Bob Wilson. Pel que fa al text, el director del teatre, Xavier Albertí, cita el dramaturg alemany Heiner Müller, que el va definir com "un dels viatges més profunds al cor del dolor i la bogeria". Així i tot, Baryshnikov agafa distància de l’alt voltatge de la història perquè no l’abassegui. "Em preocupa més la meva salut mental", bromeja aquest matí al TNC. L'espectacle es podrà veure fins diumenge.

Nijinski va escriure el diari durant sis setmanes i mitja del gener al març del 1919, quan començava a ser presa de l’esquizofrènia. A més de la seva lluita contra la malaltia, hi va abocar els seu amor profund per la dansa i els seus dubtes espirituals. Amb tot, el paper de Baryshnikov no està inspirat en un boig. "No et pots posar dins la pell d’una persona que pateix esquizofrènia, crec que és immoral. No sabem què és l’esquizofrènia, potser és una porta a un altre món i a la perfecció absoluta. Nosaltres treballem amb el text de Nijinski”, explica.

El diari de Nijinski és una muntanya russa de continguts. Com va explicar Baryshnikov, Nijinski salta de passatges impregnats d’un misticisme que recorda Fiódor Dostoievski i Leon Tolstoi a uns altres on explica amb cruesa les seves fantasies eròtiques. Un altre del temes del llibre és la ruptura amb el fundador dels Ballets Russos, Serge Diaghilev, que el va abandonar. “Nijinski era bisexual, però des que va trencar amb Diaghilev crec que no va tenir més relacions amb homes, i als diaris sí que li retreu a Diaghilev que li agradessin els nois molt joves”, diu Baryshnikov. En qualsevol cas, va mantenir viva l’estima pel seu ofici. “Fins al final de la seva vida va estar totalment consagrat a la dansa -recorda Baryshnikov- i va seguir perfeccionant el seu art dins la seva ment i en el seu cos”.

Un espectacle tan precís com una partitura
En els espectacles de Bob Wilson, el text, la interpretació, l’escenografia i la il·luminació formen un tot molt estilitzat, funcionen, com diu Baryshnikov, “com una partitura”. A 'Letter to man' la música també té un paper destacat i inclou peces de Tom Waits, Arvo Pärt i el futurista rus Alexander Molosov, entre d'altres. Baryshnikov anirà vestit amb un frac que evoca el casament de Nijinski amb Romola de Pulszky el 1913, portarà la cara pintada de blanc i parlarà en les tres llengües que parlava Nijinski, rus, anglès i francès.

"El text és com si Nijinski anés a l’església i ens obris el cos i l’ànima a tots nosaltres”, diu Baryshnikov sobre la intimitat del 'Diari', que no va veure la llum fins a l’any 1936. L’edició castellana, publicada per l’editorial Acantilado, té més de 250 pàgines, així que els escriptors Christian Dumais-Lvowski i Darryl Pinckney, encarregats del text i la dramatúrgia, han fet un exercici de selecció i condensació rigorós, ja que l’espectacle dura una hora i deu minuts. “El Bob estava interessat en la relació de Nijinski amb Déu, el seu compromís artístic i el seu pacifisme”, explica Baryshnikov, que subratlla que l’espectacle és eminentment teatral. "'Letter to a man' és la segona col·laboració que faig amb Bob Wilson, i en aquesta ocasió hem sigut gairebé socis i hem intentat ser molt lliures en la qualitat del moviment. L’espectacle és una reflexió sobre un llenguatge corporal, però és teatre, no se’l pot jutjar com un espectacle de dansa”, conclou el ballarí.

Més continguts de