Cultura 24/09/2018

El ministeri de Cultura atorga el Premio Nacional de teatre a l'actriu Julieta Serrano

L'actriu torna a treballar amb Almodóvar en el seu últim film, 'Dolor y gloria'

L.s.
4 min
L'actriu Julieta Serrano rebrà aquesta nit el Gaudí d'Honor per la seva carrera.

BarcelonaL'actriu Julieta Serrano (Barcelona, 1933) ha sigut guardonada aquest dilluns amb el Premio Nacional de teatre, que concedeix el ministeri de Cultura (dotat amb 30.000 euros), per "la seva incansable recerca artística i intel·lectual, pel compromís i la generositat a la feina, per la seva proximitat i pel seu incalculable talent interpretatiu". El premi, però, se li atorga en concret per dos papers teatrals recents, un de clàssic i un de contemporani: el 'Ricard III' del Teatre Nacional de Catalunya que va dirigir Xavier Albertí (amb el qual tornava al teatre català després de catorze anys) i 'Dentro de la tierra' de Paco Bezerra al Centro Dramático Nacional, que són "exemple d'una vocació sostinguda en més de 60 anys de trajectòria".

"He treballat molt però també he rebut molt, aquesta feina i aquesta professió m'han donat tant, i sóc i he sigut molt feliç", ha dit l'actriu, agraïda. Assegura que el premi li "serveix d'estímul" perquè l'any passat va pensar en la retirada: "Ja estava pensant que ja és hora que me'n vagi a caseta i a passejar". "Ja em retirarà la vida", va acabar pensant. "Això encara m'agrada i em segueix donant vida, energia i m'estimula. El premi és a tota la trajectòria, que he sigut una treballadora enorme, una cosa que vaig aprendre dels meus pares".

En efecte, Julieta Serrano ha tingut una llarga carrera interpretativa. Va formar-se al teatre d'aficionats i al Liceu,"en unes èpoques molt difícils i molt terribles" i, tot i que va ser el cinema que li va atorgar gran popularitat (en especial, la col·laboració amb Pedro Almodóvar), ha seguit posant a prova el seu primer gran amor amb desenes de títols. Quan arriba a Madrid es professionalitza: "Era com una espècie de pollet acabat de sortir de la closca", recorda. Els anys 50 i 60, abans que la descobrís el cinema, van ser dècades molt intenses, en què protagonitza títols sobretot clàssics, de Shakespeare a Calderón, passant per Sagarra, Guimerà, Lorca, Txékhov, Molière... Als anys 60 destaquen títols com 'La casa de Bernarda Alba' i 'Els baixos fons'. I el 1969 va protagonitzar unes 'criades' de Jean Genet amb Núria Espert dirigides per Víctor García, que Manuel Fraga va censurar i que van triomfar a l'estranger. A Espert la coneixia de l'època del teatre d'aficionats, on les va descobrir Esteve Polls. Va crear la seva pròpia companyia, com Espert, amb la qual va fer muntatges com 'La profesión de la señora Warren', però ho va deixar córrer.

En les últimes dècades, pràcticament ha fet una obra de teatre cada temporada. La seva trajectòria mescla clàssics i autors contemporanis. El 1980 va estrenar a Madrid el 'Motín de brujas' de Benet i Jornet (amb Carmen Maura, Julieta Serrano i Marisa Paredes) abans que es fes a Barcelona. Des de llavors destaquen autors com Koltès, Lorca, Vicente Molina Foix i Vargas Llosa. A 'Largo viaje hacia la noche', d'Eugene O’Neill, va treballar amb Ernesto Alterio el 1991, a qui retrobaria 20 anys després a 'La sonrisa etrusca'. També ha escenificat 'Tots eren fills meus' amb Carles Canut (2000), una 'Casa de Bernarda Alba' dirigida per Calixto Bieito (1998) o 'Espectros' amb Josep Maria Pou (1993). Entre els clàssics recents, 'Medea' (2009) i 'Electra' d'Eurípides amb Ana Belén (2012) i 'El malentendido' d'Albert Camus el 2013. Entre els contemporanis, Michel Tremblay i Agnès Jaoui amb Jean-Pierre Bacri.

Una carrera al cinema

Però no es pot explicar la seva trajectòria sense el cinema. Va debutar-hi el 1965 a 'Secuestro en la ciudad', un 'thriller' dirigit per Luis María Delgado. Durant els anys 70, la intèrpret es va prodigar a la gran pantalla en pel·lícules de Jaime de Armiñán ('Mi querida señorita' i 'El amor del capitán Brando'), que és qui li va obrir les portes al setè art, i també en films de Carlos Saura ('La prima Angélica') i Luis García Berlanga ('Tamaño natural'). Ella explica que en aquella època no va tenir la fortuna que li pronosticaven perquè era una actriu "més dramàtica que còmica" i la seva carrera "va anar entrebancant-se".

El 1980, però, va participar en el debut de Pedro Almodóvar, que li va donar un paper molt emblemàtic a 'Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón', i va engegar una fructífera col·laboració amb el cineasta manxec que es va prolongar a títols com 'Entre tinieblas' (que ella considera el millor), 'Matador', 'Mujeres al borde de un ataque de nervios' i 'Átame'. L'actriu també participa en el film que Almodóvar està rodant aquest 2018, 'Dolor y gloria'.

Al llarg d'aquests anys també ha treballat amb directors com Ventura Pons ('Carícies', 'Mil cretins'), José Luis Borau ('Tata mía') i Vicente Aranda ('El amante bilingüe'). Als seus 85 anys continua activa al cinema: recentment ha estrenat films com 'Villaviciosa de al lado' i 'Perdida'. També ha participat en diferents sèries televisives, des de 'Temps de silenci' a 'Todos los hombres sois iguales', de 'Quico' a 'Las chicas de hoy en dia'.

L'actriu ha sigut nominada dues vegades al Goya i ha guanyat tres Fotogramas de Plata i dos premis Sant Jordi, així com la Medalla d'Or al mèrit artístic de l'Ajuntament de Barcelona i el premi de la Unión de Actores a la seva trajectòria. El 2014 va rebre el Premi Gaudí d'Honor i té dos premis Max.

Al jurat estava format per Amaya de Miguel i Fernando Cerón Sánchez-Puelles (INAEM), Xavier Albertí (TNC), Jacinto Antón (periodista), Alberto Conejero (dramaturg), Carme Portaceli (Teatro Español), María del Pilar Sánchez de la Cruz (Teatro del Bosque), Rosa San Segundo (professora) i Miguel del Arco (director, guanyador de l'últim Premio Nacional).

stats