SECTOR EDITORIAL

Minúscula, l’editorial dels breus llibres memorables, fa 15 anys

El catàleg aposta per les identitats complexes, el viatge i la literatura de l’exili

Valeria Bergalli va idear el seu projecte editorial a finals de la dècada dels 90. Els dos primers títols de Minúscula van arribar a les llibreries la tardor del 2000: eren Las ciudades blancas, de Joseph Roth, i Verde agua, de Marisa Madieri. “La meva infraestructura ha sigut sempre mínima, i l’ambició literària molt marcada des de l’inici -explica l’editora-. Vaig barrejar narrativa i assaig, apostant per noms arriscats i diferents i per publicar llibres que no trobava enlloc”. La idea de Bergalli no era “reproposar títols que ja s’havien fet” sinó descobrir noms absents de les llibreries del país.

En quinze anys de feina ha posat sobre la taula el valor d’autors com Hans Keilson, Giani Stuparich, Dacia Maraini, Ferdinando Camon, Svetislav Basara, Gertrude Stein, Irmgard Keun i Pierre Bergounioux. Bergalli parla d’alguns dels principals eixos que uneixen bona part dels més de cent títols del catàleg: “La pèrdua de la llar que suposa l’exili apareix sovint. També els orígens difícils i les identitats complexes, i el desig de viatjar i de moure’s per reinventar-se. Són temes que em semblen de molta actualitat i que poden interessar a molta gent”. Els llibres més venuts de l’editorial ho són al llarg dels anys: “Els nostres bestsellers sempre són longsellers ”, diu. Ha passat, entre altres casos, amb Verde agua, que ha reimprès set vegades i que també va publicar en català el 2010; amb La lengua del Tercer Reich, de Victor Klemperer, i amb Relatos de Kolimá, de Varlam Xalàmov. “Ja hem publicat cinc dels sis llibres de Xalàmov, i espero que l’any que ve surti l’últim -avança Bergalli-. Al llarg dels anys hem tingut preferència per la brevetat, però els volums de Kolimá són una de les excepcions”.

Europa, el cor de l’editorial

La primera col·lecció de Minúscula va ser Paisajes Narrados. És la més extensa: n’han sortit 58 títols. “La col·lecció va sorgir del meu interès particular pels llocs, des de la història de les ciutats i les transformacions urbanes fins als paisatges -explica-. Construïm els llocs vivint-los, però també narrant-los, i la mirada dels escriptors aconsegueix modificar els espais reals, donant-los un altre enfocament”. Entre els noms que li han interessat hi ha Alberto Vigevani, Mercè Ibarz, Annemarie Schwarzenbach, Vita Sackville-West i Vinicio Capossela, de qui ha publicat recentment Tefteri. El libro de las cuentas pendientes, immersió en la geografia i la música gregues.

A la col·lecció Con Vuelta de Hoja, que inclou assajos, biografies i autobiografies, hi ha Marina Tsvietàieva, Rachel Bespaloff i Lou-Andreas Salomé, i a Alexanderplatz, que reuneix ficció i assaig sobre la realitat alemanya i les cultures en què ha exercit el seu influx, s’hi troben Franz Werfel, Irmgard Keun i Alexander Lernet-Holenia. Un percentatge important dels títols de Minúscula “es pregunta per Europa”. I ho fa amb traduccions de l’italià, l’alemany, el francès, el rus, el danès, el serbi i amb algun original en castellà, com Berlín y el barco de ocho velas, de Jesús del Campo. “Les literatures que em van marcar d’adolescent van ser la italiana, l’alemanya i la russa -reconeix Bergalli-. De fet, el rus és una de les llengües que tinc pendent d’aprendre”. Una de les tradicions que voldria incorporar aviat és la turca. L’anglès, que en altres editorials és la llengua de traducció majoritària, a Minúscula continua tenint una presència petita, encara que a la col·lecció Tour de Force de literatura contemporània hi ha títols de Jennifer Egan, Shirley Jackson i John Bauer.

Microclimes, que consta d’onze títols, ha compaginat la traducció d’algun llibre de referència del catàleg amb apostes només en català com les d’Anton Txékhov, Dacia Maraini, Alice McDermott i el recent Els meus començaments, de Panait Istrati: “Era un autor que es va traduir força al català fa temps, però després va desaparèixer. L’Anna Casassas em va proposar aquest llibre i em va semblar una molt bona idea. La col·lecció catalana té el seu perfil específic i una dinàmica singular”.

Més continguts de