Miró i Calder, dos grans amics amb un univers únic

BarcelonaEl desembre del 1946, Joan Miró va anunciar per carta a Alexander Calder que faria el seu primer viatge a Nova York. Sandy -com l’anomenava l’artista català- el va anar a rebre amb una barretina vermella. Miró (1893-1983) i Calder (1989-1976) s’havien conegut a París a finals del 1928 gràcies al suggeriment de la dissenyadora de moda Elizabeth Hawes. L’americà va fer el primer pas: li va enviar una nota a Miró i va visitar el taller de Montmartre. Calder, que llavors era famós per les actuacions del seu circ ambulant en miniatura, va quedar “perplex” per l’obra de qui ja era “el pintor més surrealista de tots”. Des d’aquell dia van establir “una relació d’amistat màxima”, afirma Joan Punyet Miró, nét de l’artista. “Eren antagònics, però amics íntims”.

Les anècdotes i les trobades són constants al llarg de la vida dels artistes. També ho són els seus universos, que, tot i ser singulars, comparteixen la transgessió de l’espai pictòric, els colors, una imaginació que desborda el llenç i que s’enfila fins a contradir la llei de la gravetat. La Galeria Mayoral de Barcelona, per celebrar els seus 25 anys, ha organitzat una exposició amb una trentena d’obres dels dos amics, amb la col·laboració de les dues famílies, que continuen mantenint l’amistat. “Són dues mitges taronges -diu Jordi Mayoral-. Tenen històries paral·leles i obres amb una composició, colors i formes similars, que un no expert pot arribar a confondre”. Calder va donar moviment a l’escultura amb les seves “criatures metàl·liques”, com les anomenava Duchamp. Miró “va saber apropiar-se dels fantasmes, els somnis i els malsons per plasmar-los en el paper”, resumia Punyet. A la mostra hi ha obres del 1928 al 1978. De Miró, olis com L’étoile matinale (1946), Femme et oiseaux (1966), Femme (1978) i escultures de bronze. De Calder, Merry (1972), McGovern (1972) o Soft machine (1973), les seves escultures mòbils i unes joies que va regalar a Miró.

Gairebé 50 anys després de conèixer-se, un dels últims desitjos de Calder abans de morir va ser assistir a la inauguració de la Fundació Miró a Barcelona i poder regalar a la institució la Font de Mercuri. Tenia un gran pes simbòlic. Aquella va ser l’obra que havia creat per al pavelló de la República Espanyola de la Fira Mundial de París de l’any 1937. En plena guerra, l’exposició va ser un símbol de la causa democràtica republicana: Picasso hi va exposar el Guernica i Miró un mural d’ El segador dedicat als pagesos catalans, dos cartells d’ agitprop de dimensions monumentals.