Mòbing a la tercera edat

Barcelona.Josep Maria Benet i Jornet va descobrir la protagonista de Dues dones que ballen furgant per les paradetes del Mercat de Sant Antoni: una dona gran amb una amiga buscava apassionadament un tebeo que li faltava per a la col·lecció. Benet i Jornet va aturar l'escriptura de l'obra que tenia entre mans i es va posar a explicar la història d'aquella senyora entranyable. Tal com ell la va imaginar és una viuda de Ciutat Vella que té la dèria dels còmics, el somni de fer un viatge a París i que viu sola en un pis podrit perquè el propietari li fa mòbing immobiliari. A aquesta dona, que amb els anys ha covat un caràcter difícil i mesquí, la filla li col·loca una senyora perquè se n'ocupi dos cops per setmana. Però no es tracta d'una dona de fer feines convencional: és una mestra de col·legi que dóna poques classes i que tampoc aconsegueix tenir empatia amb la vida, ni amb els alumnes.

"Tinc una obsessió -diu Benet i Jornet-, i és que l'espectador tingui la convicció que sap en quina mena d'obra es troba al cap de deu minuts de començar la funció i, llavors, anar cap a una altra direcció". Amb això el degà dels dramaturgs catalans ja avisa que no vol revelar gaire res més de Dues dones que ballen per no matar els girs dramàtics que condueixen a "un final francament optimista", diu l'autor, segurament amb una espurna d'ironia.

Tot i que no es tracta d'una obra de suspens com Soterrani , el darrer text de Benet i Jornet que es va estrenar el 2008 a la Sala Beckett, també dirigit per Xavier Albertí, Dues dones que ballen sí que té ingredients de tragèdia. Segons el director, aquestes dues dones -una en plena maduresa i l'altra ja en la vellesa- no són del tot culpables de la seva dissort. La casa gairebé en ruïnes és un exemple "del destí que han decidit els altres sobre la seva vida", apunta Albertí. "L'ésser humà, a mesura que avança en drets, perd en llibertats essencials sobre la pròpia vida. No podem prendre decisions importants, com el fet de si vols viure on has viscut tota la vida. Com més grans, més hem d'acatar decisions externes", lamenta el director.

Les Dues dones que ballen , interpretades per Alícia Pérez i Anna Lizaran, es troben només durant "cinc jornades en què comparteixen experiències de la pròpia vida", diu Albertí. Algunes de les pistes que han deixat anar és que el fantasma de l'Alzheimer sobrevola l'obra, que la senyora gran pren pastilles -és l'únic element que Anna Lizaran ha trobat en comú entre aquesta dona humil i amarga i la despòtica Violet d' Agost , que va interpretar fins fa tot just un mes al TNC- i que sona Something stupid però no amb la veu de Frank Sinatra i la seva filla sinó en la versió de Robbie Williams i Nicole Kidman. Al final, les dues dones arriben a una "comunió i un acompanyament definitiu", explica Albertí.

L'espectacle s'estrenarà divendres al teatre El Canal de Salt i farà temporada al Teatre Lliure de Gràcia a partir del dia 10 de març i fins al 24 d'abril. L'obra s'havia d'haver representat la temporada passada dirigida per Àlex Rigola, però una baixa d'Anna Lizaran va obligar a endarrerir la producció per la voluntat de mantenir un repartiment que tots els implicats han definit d'impecable. L'entrebanc permetrà ser testimonis del retorn d'Anna Lizaran, història viva del Lliure, a la casa mare de Gràcia que la va veure néixer professionalment. "Per mi representa molt, moltíssim. Tinc por. Estic tocada", va dir ahir, emocionada, Lizaran.