MOGWAI + GRUFF RHYS
CASINO L'ALIANÇA DEL POBLENOU
DIVENDRES 28
A mitja actuació, una persona del públic va decidir aixecar-se i creuar el passadís. Plantat davant els escocesos, molt concentrats en la construcció del mur sonor, va moure els braços i va animar la resta del públic a aixecar el cul de les cadires. El desconcert va durar només uns instants: en acabar la cançó, Martin Bulloch va canviar el curs de la nit regalant una ampolla de cervesa al personatge en qüestió.
Fins aleshores, els Mogwai s'havien mostrat excessivament meticulosos i maquinals i la seva música no havia acabat de trencar l'epidermis dels assistents. Però en aixecar-se tothom la música dels escocesos va cobrar sentit. La matemàtica inicial va donar lloc a moviments de plaques tectòniques, xocs de continents i tsunamis de distorsió que se celebraven com si es tractés d'una rave al ralentí.
El que semblava estàtic va convertir-se en extàtic i va ser la prova que el paper del públic és fonamental en el desenvolupament d'un concert, que cal experimentar amb el propi cos. Com si es tractés d'un llarg crescendo, van anar caient temes de l'últim disc, Hardcore will never die, but you will (2011), i vells coneguts com Cody i Dial: revenge, que va cantar el gal·lès Gruff Rhys (cantant dels Superfurry Animals). La recta final, amb 2 rights make 1 wrong i Mexican Grand Prix, es va convertir en tota una celebració: de manera conscient o inconscient, el rock instrumental de Mogwai també s'ha nodrit de la cultura dance.
