TEATRE

La Molly Bloom d'Ulisses després del Me Too

Jan Lauwers i Viviane De Muynck, el gran reclam internacional de l'any, estrenen a Salt

La gran actriu de l'escena belga, Viviane De Muynck, en la pell de la Molly Bloom, la Penèlope de l' Ulisses de Joyce, sota la direcció de Jan Lauwers i la Needcompany. No calen gaire ingredients més a l'equació per atreure els teatrers a una de les grans cites del Festival Temporada Alta, aquest divendres i dissabte a Salt. El problema és que l'aforament del 50% i el confinament perimetral permetran a només 300 afortunats saltencs gaudir d'un dels esdeveniments teatrals de l'any. 

Fa vint anys que aquest tàndem escènic, que ja ha col·laborat en diverses ocasions i ha passat sovint pel festival gironí, amb obres icòniques com Isabella's room, pretenia endinsar-se en l' Ulisses, però el net de l'escriptor els va barrar el pas amb amenaces i negant-los-en els drets d'autor. Els artistes belgues han esperat diligentment que expiressin els drets i s'han encarat de nou al monòleg final de l'obra, d'una Molly Bloom que, després de l'esclat del Me Too, ha pres una altra força. Segons explicava avui De Muynck des de Girona, va ser Lauwers qui li va proposar "que canviés de punt de vista": "No havia d'interpretar una dona jove, sinó encarnar una dona que observa els homes i que pot ser crítica amb molts elements". Així, De Muynck no s'ha molestat en rebaixar els seus 74 i les seves arrugues, diu, sinó que encarna i es confon amb el personatge. En aquest sentit, els anys de coll que els ha donat el conflicte amb l'hereu de Joyce han jugat a favor: "És molt més brutal i alhora més natural. Jo també puc confrontar-me amb el meu passat. Quan ets jove ets com un cotxe esportiu, vols anar de 0 a 100 en una aclucada d’ull. Amb l’edat descobreixes com de sorprenent és la simplicitat", explica.

L'únic que han fet amb el text original és condensar-lo, escollir les observacions que fa dels homes de la seva vida i descartar els fragments que se centren en la història social i política d'Irlanda. "Si pensem que el text està escrit el 1920 i per un home, és sorprenent l'alliberament sexual d'aquesta dona. És molt explícit, i no estem acostumats a sentir-ho. També hi ha molt d'humor en la manera en què la Molly veu alhora el seu home, el seu primer amor i el seu amant. En general és molt oberta, franca, mira els homes amb un sentiment de "que estúpids poden arribar a ser", explica l'actriu, que assenyala l'amor que la Molly sent pel seu marit, que li fa recordar passatges de la seva joventut. 

El famós monòleg sense puntuació de Molly Bloom és "un fluir de consciència", un cabal d'idees, records i experiències que s'entrecreuen. Jan Lauwers tampoc hi ha posat gaire decorat: una taula i tres cadires, que representen els tres homes. "El més interessant és que al final és com si els veiessis", diu aquesta actriu, que detesta el puritanisme i defensa "la llibertat" i "el lloc de la salvatgia dins de la societat" sempre que "no facis mal a ningú". Una gran actriu devota de Jan Lauwers, un director "que admira les dones, que és obert al món, intel·ligent i bon company".