Filosofia
Cultura 05/11/2020

Montse Barderi: "La perversitat no es cura amb amor"

L'escritpora i filòsofa porta Aristòtil al nostre segle per parlar d'amor generós i ètic

i
Sílvia Marimon Molas
3 min
Montse Barderi en una imatge d'arxiu

BarcelonaAristòtil va viure a la Grècia clàssica i poc es devia imaginar que molts segles després hi hauria un moviment anomenat feminista i que les dones reivindicarien la igualtat de drets. De fet, ell creia que la dona era un home incomplet. Tanmateix, Montse Barderi (Sabadell, 1969) ha decidit escollir-lo per parlar precisament d’amor i ètica. Manual d’amor aristotèlic per a dones del segle XXI (Destino) alerta les possibles lectores sobre el maltractament de baix voltatge. “Sé que Aristòtil no va escriure per a nosaltres, les dones –diu Barderi–. Però crec que és el que millor ha definit l’amor, que és fer el bé a l’altre, i l’he adaptat al meu present, a la meva sensibilitat i a la meva realitat”. L’escriptora i filòsofa explica que ha llegit i rellegit Aristòtil moltes vegades al llarg de la vida: “L’ètica és molt important perquè si només depens dels sentiments et pots fer molt de mal. Estimar és més que sentir una passió”, diu l'autora, que va guanyar l'any passat el premi Prudenci Bertrana amb La memòria de l'aigua (Columna).

El mal que pot fer un amor mal entès plana en anteriors obres de Barderi. Al llibre El amor no duele (Urano) reflexionava sobre la manera de superar i deixar enrere un amor tòxic. “Una conclusió molt important, i a la qual m’ha costat molt arribar, és que la perversitat no es cura amb amor. A vegades creiem que amb amor podem canviar l’altre, endolcir-lo, però en realitat potser l’estem autoritzant a tractar-nos pitjor, perquè la mesquinesa de l’altre pot veure en l’amor el teu punt dèbil i fer-lo servir per abusar de tu”.

Maltractament subtil

Precisament aquest últim llibre parla del maltractament de baix voltatge, una agressió subtil, un degoteig que pot acabar fent molt de mal: “No hi ha violència física ni insults però és un menysteniment continu, la indiferència, actituds com estar sopant en un restaurant, que la parella estigui una hora parlant amb uns amics amb qui s’ha trobat, i et doni l’esquena, actuant com si no hi fossis”.

Cada capítol del llibre comença amb una citació del filòsof. “Només quan la benevolència és recíproca podem parlar d’amistat (o d’amor)", diu Aristòtil. A partir d’aquí, Barderi porta aquest pensament al seu segle i al seu present. “Una persona noble necessita persones de la seva mateixa categoria, no li fa por necessitar els altres o dependre’n perquè sap que està en bones mans. No té por de confiar i que la decebin. Sap que una persona feliç necessita estimar”, escriu l’escriptora i filòsofa. Barderi s’indigna quan parla de com la societat actual analitza el comportament d’algunes dones. “Hi ha moltes dones que pateixen molt i la nostra societat hi respon convertint-ho tot en una patologia. Acusa les dones de ser dependents emocionals i els diu que han de fer la seva vida, ser felices per elles mateixes, com si tinguessin una tara pel fet d’estimar. Aristòtil ja deia que una persona que pot viure sense amor o és un Déu o una bèstia”. El que encara enerva més l’autora és que paraules com compromís i relació, en l’era de Tinder, hagin esdevingut tabú.

Però la cosa més paradoxal és que, malgrat que les dones acostumen a buscar més compromís, segons Barderi, qui surt més beneficiat de les relacions estables és l’home: “La relació en parella empitjora la qualitat de vida de les dones i, en canvi, millora la dels homes”, diu l’escriptora. Manual d’amor aristotèlic per a dones del segle XXI és el primer de Som una Revolució, una col·lecció creada per la directora de Columna, Glòria Gasch, i de la qual Barderi és assessora.

stats