Montserrat acull la lluita interior de Sean Scully
L’artista inaugura la seva intervenció a l’església romànica del monestir de Santa Cecília
Marganell (bages)L’artista nord-americà d’origen irlandès Sean Scully va fer ahir 70 anys, i els va celebrar amb un esdeveniment de molta volada: la inauguració del Centre d’Art Sean Scully, la seva intervenció al monestir romànic de Santa Cecília de Montserrat, que inclou sis grans pintures, tres frescos, vuit vitralls i vuit peces de mobiliari litúrgic. La presentació va culminar un projecte de deu anys que recull la transcendència de l’obra de l’artista, la seva estima per Catalunya -Scully té un estudi a Barcelona des del 1994- i la gran amistat que ha forjat amb el pare Josep C. Laplana, el director del Museu de Montserrat.
Més que un espai impactant com pot ser la Capella Rothko a Texas, Scully ha creat un recorregut per les diferents parts de l’església del monestir: “Per començar hi ha un tríptic que fa referència al mar, perquè he notat que Catalunya té una gran relació amb la natura. Les primeres vegades que la meva dona i jo vam venir a Barcelona, anàvem a la muntanya gairebé cada cap de setmana”.
Una pintura transcendent
“Sean Scully diu d’ell mateix que és un lluitador, que porta molt endins la idea de la dimensió tràgica de la vida. La seva pintura té una dimensió dramàtica i n’extreu el sentit de transcendència: l’home és més que el que ell mateix pensa; el patiment té una altra dimensió que el fa créixer i el fa més humà -va explicar Laplana-. Mentre muntava l’exposició explicava el que havia sentit quan feia les pintures: «Aquí a baix hi ha l’home amb les seves angoixes, però miri com s’eleva», em deia. «A dalt, les angoixes de l’home ja s’han dissipat i s’han convertit en una cosa que no sabem què és, però que ja no són angoixes sinó pau i tranquil·litat»”.
“Per a mi Santa Cecília és summament especial, perquè la meva mare va ser cantant, era gairebé famosa, i quan era petit cada cap de setmana anàvem al teatre on actuava. Em sembla simbòlic que hi hagi una relació entre la meva mare i el sentit de Santa Cecília. He fet un homenatge a la meva mare amb una gran pintura. Quan vaig començar el projecte pensava en la meva mare i l’ermita com una parella”. Aquesta pintura està formada per un mur de metall fosc que allotja dotze pintures, que evoquen finestres i també les 14 estacions del via-crucis. El record de la mare conviu amb una altra evocació familiar: la pintura Doric Nyx recorda el fill mort de l’artista. Fa sis anys, però, Scully va recuperar l’esperança amb el naixement del seu fill Oisin, “un nou començament”, va subratllar, un fet que es va traduir amb l’aparició d’horitzons marins en la seva obra, pintats amb colors més lluminosos: “Les línies divisòries, les vores, són molt importants en la meva obra, són la meva aportació a l’abstracció. S’hi pot trobar un sentit d’humanitat, de misteri. No decideixo els colors prèviament, els trobo mentre pinto. La meva obra és abstracta i està basada en la repetició, com la música d’Arvo Pärt, però també hi ha un accés per a la gent”.
Tot i que el punt de partida de l’obra de Scully és el minimalisme, l’artista el va fer evolucionar: “Vaig abandonar la simplicitat del minimalisme perquè és massa unidimensional. El vaig fer servir per donar un sentit de ritme, de mobilitat, però quan pinto el complico, perquè el que pinto s’escapa del meu control, el procés és molt creatiu. No estic contaminat pel món de l’art, sóc un lluitador, un lluitador-poeta irlandès”, va concloure l’artista, que ha cenyit “per respecte” el seu mobiliari litúrgic al caràcter catòlic del temple. Així i tot, Scully té un sentit ecumènic de la religió: “La meva religió és la unificació de la família dels éssers humans”.
El museu Scully, en suspens
El Centre d’Art Sean Scully ha costat poc més d’un milió d’euros. La Diputació de Barcelona va aportar 800.000 euros a la restauració de l’edifici i el monestir de Montserrat en va invertir prop de 250.000 per condicionar l’interior. En paral·lel, el Museu de Montserrat ha fundat l’Institut Art i Espiritualitat Sean Scully per dinamitzar l’espai amb activitats com ara conferències, concerts i recitals de poesia.
Pel que fa al museu de l’artista que estava previst dins l’Esplanada dels Museus de Montjuïc, el galerista de Scully, Carles Taché, va explicar que el projecte va quedar aturat abans de les eleccions municipals en una “fase avançada” i que està en mans de les administracions: “Si s’ha de reprendre el projecte, ha de fer-ho l’Ajuntament”, va dir.
