ARQUITECTURA
Cultura 12/06/2018

Montserrat restaura els plànols de la basílica dibuixats per Gaudí

L’autor de la Pedrera va treballar a les ordres de l’arquitecte Villar y Lozano poc abans d’obtenir el títol

Antoni Ribas Tur
3 min
Montserrat restaura  els plànols de la basílica dibuixats per Gaudí

MontserratLa relació d’Antoni Gaudí amb l’abadia de Montserrat va començar dècades abans de la realització de la coneguda Resurrecció de Jesús al rosari monumental. Quan feia el quart curs de la carrera d’arquitectura va dibuixar quatre plànols de la basílica per ordre de l’arquitecte Francisco de Paula del Villar y Lozano, que havia rebut l’encàrrec de restaurar la basílica, destruïda durant la Guerra del Francès. Els plànols van ser trobats l’any 2004 enrotllats darrere uns lligalls de documentació econòmica i ahir van ser presentats en societat després de ser restaurats per Carme Bello i Àngels Borrell, de l’estudi B2. “Gaudí va portar un dietari dels treballs que va fer per a l’arquitecte Francisco de Paula del Villar y Lozano que es coneix com el Manuscrit de Reus. “Les notes inclouen la cronologia dels treballs i les discrepàncies que Gaudí va tenir amb Villar y Lozano”, explica el monjo Josep Galobart, l’arxiver del monestir.

Als plànols hi ha representats la secció longitudinal de la capçalera de l’església, els absis, la secció transversal del presbiteri i el cimbori i la planta de l’església. L’únic projecte de Villar y Lozano que es va materialitzar va ser la capçalera. Com que l’abat de Montserrat va trobar que la decoració del presbiteri era massa costosa li va encarregar al seu fill, Francesc de Paula del Villar i Carmona, un projecte més assequible. Villar i Carmona va ser també qui va donar al monestir els plànols dibuixats per Gaudí. “El projecte corria pressa. Gaudí ja havia començat els plànols el 22 de novembre del 1876, però no s’hi va dedicar plenament fins a la segona quinzena de desembre, aprofitant les vacances de Nadal. Les anotacions del dietari s’acaben el 7 de gener del 1877 i no sabem si després Gaudí va seguir treballant amb Villar y Lozano”, explica Galobart. En total, Gaudí hi va dedicar 71,5 hores. Al dietari també va recollir la col·laboració de dos estudiants més, Cristóbal Cascante i Francesc Mariné.

L’alumne supera el mestre

Antoni Gaudí va obtenir el títol d’arquitecte el 1878, un any després de dibuixar els plànols de la basílica de Montserrat. La relació que va tenir amb Villar y Lozano no va ser fàcil. “Les relacions entre ells es degueren anar tensant. El 30 de desembre Gaudí va anotar que el seu cap estava poc comunicatiu amb ell”, explica Galobart. Per acabar-ho d’adobar, Gaudí va substituir el seu antic cap, Villar y Lozano, al capdavant de la Sagrada Família l’any 1883. Abans de trobar-los, els plànols de la basílica de Montserrat dibuixats per Gaudí eren coneguts per unes fotografies que en va fer Joan Martí Centelles per difondre’ls i aconseguir ajuts econòmics per fer les obres. A partir d’ara es poden veure a la sala Puig i Cadafalch del monestir amb cita prèvia.

Com reconeix Galobart, els plànols estaven “en molt mal estat”, i les restauradores hi han hagut de treballar a fons. Tots quatre estaven enganxats en un cartró que després va ser entelat, estaven molt bruts i tenien esquerdes allà on s’havien enrotllat. A més, les vores estaven esquinçades, tenien taques diverses i els colors s’havien esvaït. La neteja va ser delicada, ja que es va haver de fer en sec i en dues fases: abans de començar la restauració i al final, després d’haver consolidat els papers. “Estaven en un estat força ruïnós -expliquen les restauradores-. Són uns bons plànols. El paper és gruixut i de bona qualitat. El primer disseny està fet a llapis i després està pintat amb tinta xinesa”. A més, no són en blanc i negre. “Als elements decoratius hi ha parts que imiten escultures i unes altres que imiten marbres verds i vermells”, conclouen Bello i Borrell.

stats