Mor Carlos Fuentes, patriarca de les lletres mexicanes
Carlos Fuentes, un dels grans noms de les lletres llatinoamericanes dels últims 50 anys, ha mort als 83 anys a Ciutat de Mèxic. El seu llegat literari inclou gairebé seixanta títols.
BARCELONA."Abans d'anar a dormir em faig una mena d'esquema sobre el que escriuré l'endemà. Quan em llevo, no sé si és per influència del subconscient o pel fet d'haver reposat les idees, el que escric no té gaire a veure amb el que m'havia planejat. Sempre hi ha sorpreses i girs inesperats". Així s'expressava Carlos Fuentes amb motiu de la seva última visita a Barcelona, el mes de setembre de l'any passat, dies després de recollir el premi Formentor de les Lletres, que reconeixia la seva extensa i multipremiada trajectòria. L'autor mexicà va aprofitar l'avinentesa per presentar les seves dues últimes novetats, el llibre de contes Carolina Grau i l'assaig La gran novela latinoamericana , tots dos publicats a Alfaguara.
L'activitat literària de Fuentes era tan intensa com les seves intervencions públiques. Fa dues setmanes encara va viatjar fins a Buenos Aires per participar a la Fira del Llibre, on va recordar que "les crisis poden ajudar a escriure millor: normalment, els personatges dolents i malvats són més interessants que els bons, que acostumen a ser força avorrits".
Compromès i polèmic
Fill de pares mexicans però nascut a Panamà l'11 de novembre del 1928, Fuentes no es va instal·lar a Mèxic fins als 16 anys. Aconsellat per l'escriptor Alfonso Reyes Ochoa (1889-1959), va marxar a Ginebra a estudiar dret: seria des d'allà que representaria el seu país entre el 1950 i el 1951 com a diplomàtic de l'Organització Internacional del Treball.Abans de publicar la seva primera novel·la, La región más transparente , l'any 1958, Fuentes fundaria l'any 1955 juntament amb Emmanuel Carballo la Revista Mexicana de Literatura , treballaria al gabinet de premsa del ministeri d'Afers Estrangers mexicà i dirigiria el departament de Relacions Culturals.
La voracitat literària i els contactes amb la política del seu país li permetrien desenvolupar una obra compromesa i polèmica que inclouria novel·les, llibres de contes, nombrosos assajos i alguna incursió escadussera en el teatre. L'any 1962 va publicar una de les seves novel·les més ben considerades, La muerte de Artemio Cruz , en què se centrava en els últims moments de vida d'un personatge poderós: passat i present eren convocats a partir d'un discurs narratiu potent en què es barrejaven consciència i subconscient.
Després del recull de contes Cantar de ciegos (1964) i de dues novel·les més, Fuentes publicaria una altra de les seves novel·les clau, Cambio de piel (1967).
El salt internacional
La novel·la que consagraria Fuentes en el panorama literari internacional seria Terra nostra (1975). Complex i ambiciós, el text convida el lector a viatjar fins als temps dels Reis Catòlics. La submissió de les colònies americanes, l'absolutisme dels Àustries i la depravació del poder són convocats amb exigència estilística, cosa que li suposaria guanyar el prestigiós premi Rómulo Gallegos. L'escriptor combinaria durant bona part de la dècada dels 70 la creació literària i els càrrecs diplomàtics: Cervantes o la crítica de la lectura (1976) i El Dragón y el Unicornio (1980) serien alguns dels primers exercicis assagístics, que Fuentes faria créixer significativament amb Geografía de la novela (1993) -un recull de textos sobre alguns dels seus escriptors més admirats: Borges, Roa Bastos i Calvino- i amb La gran novela lationamericana (2011), una dissecció extensa i polèmica sobre els seus escriptors llatinoamericans preferits. Hi feia sortir Onetti, Cortázar i Donoso, però en canvi no mencionava Bolaño, Sabato i Bryce Echenique.
Si l'any 1984 era reconegut amb el Premi Nacional de literatura de Mèxic, tres anys després rebia el premi Cervantes i l'any 1994 el premi Príncep d'Astúries de les lletres. La seva obra seguia creixent amb novel·les com Constancia y otras novelas para vírgenes (1990) i llibres de contes com La frontera de cristal (1995). L'any 1989 Luis Puenzo va adaptar al cinema la novel·la Gringo viejo : els protagonistes eren Gregory Peck i Jane Fonda.
Durant l'última dècada, paral·lelament a la recepció de múltiples distincions -l'última de les quals va ser l'honoris causa de la Universitat de les Illes Balears, feta públic aquest dilluns-, Fuentes va seguir engrandint la seva llegenda literària amb novel·les com La silla del águila (2003), en què denunciava una vegada més la corrupció política, la falta de cultura democràtica mexicana i la dependència respecte als Estats Units.
