Ahir, amb motiu de la mort de l'escriptora Christa Wolf (Landsberg, 1929 - Berlín, 2011), el president de l'Acadèmia de les Arts de Berlín, Klaus Staeck, destacava que "gairebé cap altra autora del segle XX pot reclamar haver estat una instància moral per als lectors de la República Democràtica Alemanya i, alhora, haver estat reconeguda per molts lectors occidentals". Wolf va escriure bona part de la seva producció més representativa abans de la reunificació alemanya. A El cielo partido (1963) va explicar la història d'amor entre una estudiant i un químic que acaben separats per la divisió física i ideològica entre la RDA i la RFA. Reflexiones sobre Christa T. (1968) aposta pel camí individual i subjectiu en una societat en què el pensament unidireccional imperava. Muestra de infancia (1976) explicava els primers anys d'un personatge a qui havia tocat viure el furor nacionalsocialista i la Segona Guerra Mundial.
Gràcies a Cassandra (1983) i Accident (1987) -crònica de la por després de la catàstrofe de la central nuclear de Txernòbil- la popularitat de Wolf va créixer. A la dècada dels 90, amb el mur de Berlín enrunat, l'escriptora admetria haver estat informant de la Stasi, policia política de la RDA, confessió que donaria lloc a un cicle de títols a mig camí de l'assaig i l'autobiografia, entre els quals destaquen Un día del año: 1960-2000 (2006) i Con otra mirada (2008), tots dos editats a Galaxia Gutenberg. Candidata al Nobel de literatura diverses vegades i defensada per autors com Günter Grass, la singularitat de la veu de Wolf a les lletres europees podrà ser comprovada pròximament una vegada més, quan Alianza en publiqui l'última novel·la, Ciudad de los ángeles o el abrigo de Dr. Freud.
