Mor Dan Fante, cronista de l’alcoholisme i la vida al límit
Barcelona“Quan escric no tinc cap intenció d’entretenir el lector: el vull afectar i sacsejar, el vull molestar, fer-lo enrabiar”, deia Dan Fante el 2011, durant la seva primera visita a Barcelona. L’editorial Sajalín acabava de publicar-ne Chump change, novel·la amb què va debutar el 1996, als 52 anys, quan va aconseguir deixar l’addicció a l’alcohol i la cocaïna. La millor manera de girar full va ser exorcitzar per escrit la llarga llista d’excessos amb substàncies i sexe desaforat, i així va crear l’ alter ego Bruno Dante, que protagonitzaria tres novel·les més, Mooch (2001, també a Sajalín), Spitting off tall buildings (2002) i 86’d (2009). L’autor va morir dilluns a Los Angeles, víctima d’un càncer, als 71 anys, dos anys després de debutar en la novel·la negra amb Point doom.
Fill del també novel·lista John Fante (1909-1983), del qual Edicions de 1984 ha recuperat recentment tres dels seus millors llibres, Plens de vida, La germandat del raïm i A l’oest de Roma, Dan Fante es va traslladar de Los Angeles a Nova York després d’estudiar al Santa Monica College: igual que altres escriptors que van tenir problemes amb la beguda -com ara Eduard Limónov i Brendan Behan-, el jove Fante va fer tota classe de feinetes per tirar endavant. Va ser venedor ambulant. Va rentar plats. Va conduir limusines i taxis. Va fer de detectiu i de grum. “El Bruno, el meu personatge -deia-, actua sense pensar en les convencions ni en els altres. És capaç de muntar-s’ho amb un tio si va col·locat o de ficar les restes d’un animal mort a dins el bolso de la seva exdona”.
Al cicle de novel·les sobre Dante, l’escriptor reproduïa “amb honestedat els sentiments” que ell havia experimentat durant les dècades dels 60, 70 i 80. Va viure al límit fins que ho va deixar tot. Igual que el personatge, Dan Fante va viure durant molt de temps aclaparat per la figura llegendària del pare -novel·lista de culte i alcohòlic-, amb qui mantenia una relació d’amor-odi, també en clau ficcional. Va poder reconciliar-s’hi a través de l’assaig biogràfic Fante. Un legado de escritura, alcohol y supervivenci a (Sajalín, 2012).
De la poesia a les llibreries
“Vaig començar a escriure poesia a la dècada dels 80 -recordava l’any 2011-. El 1991 em vaig posar amb Chump change, però va trigar a publicar-se, i primer va sortir en francès. Sabeu per què? Perquè el meu país està interessat en la fantasia i en Stephen King. Amèrica és un país de mamelles operades i de maquillatge. Un home que s’encara amb els seus dimonis no els interessa, als americans”. A més de narrativa, Dan Fante va publicar poesia. Els títols eren explícits: Gin pissing... [Pixant ginebra] (2002) i Kissed by a fat waitress [Petonejat per una cambrera grassa] (2009).
