Publicitat
Publicitat

Obituari

Mor Frederic-Pau Verrié i Faget, historiador de l'art, arqueòleg i editor

Abans de dirigir el Museu d'Història de Barcelona va ser un dels fundadors de la revista 'Ariel' i es va convertir en un dels símbols de la lluita antifranquista

"Tornar a la universitat franquista va ser una aventura arriscada. Tenia por dels companys. Et podien delatar i denunciar", explicava Frederic-Pau Verrié i Faget a l'ARA l'any 2014. "No vam trigar gaire a descobrir-nos: com que els catedràtics havien exclòs el món català de la universitat, ens vam organitzar. Qui sabia una mica més de poesia medieval l'explicava als altres. Si algú havia aprofundit en art gòtic, també l'explicava. I d'aquesta manera lluitàvem. En qualsevol cas, per a mi el pitjor de la guerra no van ser ni les bombes ni les privacions. Quan penso en la guerra penso sobretot en els amics de l'escola, els nens amb qui jugava, els companys de la universitat que van morir. En tots els amics que tenia i en els que hauria pogut tenir si no els haguessin matat a la guerra".

Frederic-Pau Verrié i Faget (Girona, 1920-2017) va ser nomenat arxiver a l'Institut Municipal d'Història l'any 1946, el mateix any en què es convertia en un dels fundadors de l'emblemàtica revista 'Ariel', una de les primeres publicacions que va lluitar per recuperar el català com a llengua de cultura.

Historiador de l'art, arqueòleg i editor, després de ser processat per activitats socialistes –fet que li va suposar l'expulsió de la feina entre el 1953 i el 1963–, Verrié es va convertir en director del Museu d'Història de Barcelona en dues etapes, la del 1970-1972 i la del 1980-1985. Va dirigir l'excavació del primitiu baptisteri cristià i va dur a terme la renovació del subsòl arqueològic, la recuperació de l'espai sota les voltes del Tinell i també la redacció del projecte d'ampliació i reforma general del museu, que data del 1982.

Era especialista en pintura gòtica catalana, camp al qual va dedicar diversos articles tant a 'Serra d'Or' com als 'Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona'. Entre els seus llibres hi ha 'Pedralbes y sus pinturas' (1951), 'Barcelona antigua' (1952) i diversos capítols de 'L'art català' (1955-1961).

De la seva tasca d'editor destaca la feina que va fer amb dos llibres emblemàtics de la represa cultural catalana: les 'Elegies de Bierville', de Carles Riba, i  'La pell de brau', de Salvador Espriu. Juntament amb Albert Manent,  Joaquim Molas i Joan Triadú va preparar el volum 'Versions de poesia catalana', que va ser publicat l'any 1962.

Frederic-Pau Verrié i Faget va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 2001. Tot i la seva avançada edat, continuava en actiu. Un dels seus últims llibres va ser 'Giorgione a Castell Margarit', publicat el 2011, amb 91 anys.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT