Mor Hal David, lletrista del millor pop dels anys 60
El talent conjunt de Hal David i Burt Bacharach va crear clàssics del pop dels anys 60 que han cantat les millors veus, de Dionne Warwick a Dusty Springfield. David va morir dissabte als 91 anys.
BARCELONA.Si mai ha existit la cançó perfecta segur que la van compondre Hal David i Burt Bacharach. Treballaven plegats, seguint el sistema de producció dels compositors del Brill Building, l'edifici de Nova York que durant molts anys va acollir les oficines de les principals editorials musicals dels Estats Units. La signatura David-Bacharach apareix en els crèdits de desenes de memorables cançons dels anys 60. Tots dos van contribuir de manera decisiva a fer més gloriós el pop, amb una insuperable combinació d'emoció i elegància. I van tenir com a aliades indispensables les veus de cantants com Aretha Franklin, Dionne Warwick, Dusty Springfield, Tom Jones, The Carpenters i B.J. Thomas.
Hal David, que va morir dissabte en un hospital de Los Angeles, als 91 anys, tenia un talent especial per precisar emocions en versos curts. Treballava amb elements senzills que bastien imatges poderoses sobre l'amor, unes més angoixants, d'altres més exultants; totes directes al cor. En el procés de creació, algunes vegades les paraules s'adaptaven a la melodia que inventava Bacharach, però sovint la lletra i la música funcionaven com un sol element, com si les paraules de David portessin encriptada una melodia que només Bacharach sabia desxifrar. Aquesta entesa de genis va construir una col·lecció d'estàndards que han cantat, i continuen cantant, diferents generacions d'artistes. Cançons com The look of love , I say a little prayer , I'll never fall in love again, Do you know the way to San Jose, Close to you i Walk on by , totes amb la musicalitat enganxada al mateix títol.
Dionne, Aretha i Dusty
David va néixer a Nova York el 1921, fill de pares austríacs. La família vivia a Brooklyn i el seu germà Mark va ser el primer a obrir-se camí com a compositor de jazz. Hal, en canvi, va voler ser periodista. Mentre feia el servei militar va començar a escriure cançons, una activitat lúdica que es va convertir en professió després de compondre un èxit per a Sammy Kaye, a finals dels 40. En els primers anys de feina al Brill Building va treballar amb compositors com Sherman Edwards, amb qui va signar Broken hearted melody , una cançó que va popularitzar Sarah Vaughan el 1959.
La relació professional entre David i Bacharach va començar el 1957, i es va intensificar a partir dels anys 60. Treballaven en una habitació que es va convertir en una prolífica fàbrica d'èxits. La jove Amèrica urbana demanava noves cançons. Ells les tenien i només els calia trobar les veus que les farien triomfar: Aretha Franklin, capaç de trencar la veu a la pregària d' I say a little prayer ; la britànica Dusty Springfield, que podia transmetre sensualitat i melancolia cantant The look of love , i Dionne Warwick, la veu sofisticada que millor movia les paraules entre els elegants arranjaments orquestrals de Bacharach.
El cinema també va buscar el talent de l'equip David-Bacharach. Tom Jones va cantar What's new pussycat? a la pel·lícula de Clive Donner, Cilla Black va fer el mateix amb Alfie al film de Lewis Gilbert i i B.J. Thomas va immortalitzar Raindrops keep falling on my head a Butch Cassidy & The sundance kid , de George Roy Hill.
La societat amb Bacharach es va acabar als 70, però David va continuar escrivint, sobretot per a musicals, la seva altra gran passió. Un dels últims èxits va ser To all the girls I've loved , coescrita amb Albert Hammond i catapultada a les llistes de vendes per Willie Nelson i Julio Iglesias el 1984.
