John Berger, filòsof de l'art, mor als 90 anys

Barcelona“No faig cap diferència entre l’expert en art i el narrador”, va declarar l’escriptor i crític d’art nascut a Londres John Berger (1926-2017) a l’ARA el febrer del 2012, arran de la publicació al català de Maneres de mirar (Edicions de 1984), un llibre d’art cabdal que s’ha traduït a més de 20 llengües i que ha marcat com es perceben i s’interpreten les imatges d’ençà que es va publicar, l’any 1972. L’impacte profund que aquesta obra va deixar en el públic de diverses generacions pot ajudar a comprendre el buit que deixa la seva mort, ahir als 90 anys, al seu domicili a Antony, als afores de París. Però la seva obra no es limita a l’assaig. La seva producció inclou una trentena de títols, entre els quals també hi ha novel·les, llibres de memòries i reculls de poesia.

John Berger està considerat una de les veus indispensables dels últims 50 anys. “¿Em demana si després de tot el que escric encara mantinc l’esperança? Li responc que és exactament així: l’esperança no és cap promesa ni cap garantia. És, més aviat, l’expressió d’una indecisió, i d’alguna manera el que acaba sent no afecta el que es desitjava”, havia dit en una altra entrevista a l’ARA el 2010. Per a Berger, l’escriptura era una eina per arribar al més profund de les experiències de les quals partia, malgrat que el procés fos dolorós. “Vivim una època de terror i injustícia, i ocasionalment d’una bellesa sorprenent”, subratllava el 2012.

La carrera literària de John Berger va arrencar l’any 1958 amb la novel·la Un pintor de hoy (Alfaguara). El mateix any en què va publicar Maneres de mirar, Berger va guanyar el premi Man Booker amb G, sobre la història d’un seductor que es mou d’una banda a l’altra d’Europa abans de la Primera Guerra Mundial. En aquest llibre, a mesura que avança la història, el protagonista va prenent consciència política, un dels temes recurrents de la seva obra. La seva última novel·la és remunta al 2008, D’A a X (Ed. 1984), amb un format epistolar entre l’Aida i el Xavier. Ell és a la presó acusat d’insurgència. En el terreny de l’assaig d’art, destaquen títols com Fama y soledad de Picasso (Alfaguara), publicat encara en vida de l’artista malagueny i que va ser rebut amb fortes crítiques, i Sobre el dibuix, que l’editorial Viena va publicar en català fa poques setmanes.

Berger es va formar inicialment com a artista. Però quan ja havia fet els 30 anys, la literatura va guanyar terreny a l’art. “Vaig decidir deixar de pintar i concentrar-me a escriure. Els meus escrits, encara que no siguin sobre art, són molt visuals. Escric amb els ulls”, explicava. A més de la seva pròpia obra, va col·laborar amb altres creadors. A Catalunya va trobar dos bons còmplices en María Muñoz i Pep Ramis, fundadors de la companyia de dansa Mal Pelo, que van crear espectacles com Testimoni de llops, Tots els noms i He visto caballos a partir de textos seus. També va coincidir amb la filòsofa i historiadora Lali Bosch durant la primera etapa del Macba i des d’aleshores els unia una gran amistat. El director teatral Simon McBurney es va acomiadar ahir de Berger a Twitter amb aquestes paraules: “Algú que escoltava, algú que trinxava els prejudicis, poeta, pintor, algú que mirava. La meva guia. Filòsof. Amic. John Berger ens ha deixat aquest matí. Ara ja és a tot arreu”.