Mor Josep Falcó, el darrer combatent de la guerra aèria de Catalunya

BarcelonaJosep Falcó Sanmartín (Barcelona, 1915) ha mort avui a la població francesa de Tolosa. Falcó va començar a aprendre a pilotar quan va esclatar la Guerra Civil, i amb tan sols 22 anys, ja era tinent i responsable dels antiaeris i de la defensa nocturna de Barcelona. Encapçalava els caces que defensaven la ciutat dels bombardejos feixistes. Es va especialitzar en els vols de nit i constantment volava per sobre de la costa catalana i valenciana intentant abatre avions enemics. Va protagonitzar el darrer combat aeri a Catalunya. Era el 6 de febrer de 1939. El que quedava de l'aviació republicana es preparava per travessar la frontera cap a França des del camp de Vilajuïga. De sobte van aparèixer avions Messerchsmitt Bf-109 de la Legió Còndor. Aquelles darreres hores les descriuen David Gesalí i David Íñiguez a 'La guerra àeria a Catalunya' (Rafael Dalmau): "Els pilots que s'estan a les cabines salten provant de resguardar-se a les rases i refugis. Els conductors dels camions intenten posar més avions en marxa, però és una tasca impossible. Només dos aconsegueixen enlairar-se. Un és el Xato de Josep Falcó, que no espera l'ordre, perquè alguna cosa li ha dit que allò no anava bé. Té el temps just per enlairar-se i creuar-se amb la formació dels alemanys, que més, amoïnats pel que hi ha a terra que per Falcó, no tenen temps de reaccionar a l'escomesa inesperada que el caça republicà els fa per la panxa. En paraules dels alemanys, el caça ha passat entre ells com un gos rabiós i en una fracció de segon un dels seus n'és víctima i s'estavella". Falcó va continuant plantant cara fins que es va acabar el carburant del seu avió i va haver de fer un aterratge d'emergència. Va abatre un Messerchmitt. El pilotava Friederich Windemuth i, fins fa poc, hi havia una làpida que li retia homenatge. Se'l considerava el darrer mort de la guerra aèria.

Com la resta de l'exèrcit republicà, després de la derrota, Falcó va caminar fins la frontera francesa. El van tancar al camp de concentració d'Argelers i després a Gurs. Gràcies a un familiar va poder traslladar-se a Algèria on va viure entre 1939 i 1964, i d'on també va haver de fugir. Després es va traslladar a Tolosa, on va viure fins la seva mort.