Mor la degana de les lletres catalanes, Isabel-Clara Simó

BarcelonaEl primer cop que, de jove, va provar d'escriure un conte en català es va emocionar: “Em vaig posar a plorar perquè era la primera vegada que escrivia en la llengua en què pensava, i això els joves d'avui no ho poden entendre”, deia Isabel-Clara Simó el dia que va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2017. L'escriptora d'Alcoi, que patia esclerosi lateral amiotròfica (ELA) des de feia uns anys, ha mort aquesta matinada als 76 anys a Barcelona, la ciutat on residia. La cerimònia de comiat tindrà lloc dijous a les 12h del matí al Tanatori de les Corts. La sala de vetlla s'obrirà dimecres a partir de les 16h de la tarda.

Considerada la degana de les lletres catalanes, Isabel-Clara Simó deixa un extens llegat, integrat per més de 50 llibres, que va anar forjant després d'aquell conte primerenc, escrit en ple franquisme, un llegat que ha contribuït a normalitzar i enriquir les lletres catalanes. A més, va ser una autora compromesa amb els Països Catalans, una escriptora que es caracteritzava per no tenir pèls a la llengua i que va lluitar per la llibertat, la situació de les dones i la infància.

Va iniciar la seva carrera, doncs, en ple franquisme, i el seu primer recull de relats, És quan miro que hi veig clar (1979), va rebre el premi Víctor Català. “Encara recordo que Ovidi Montllor [també d'Alcoi] en va fer la presentació a la llibreria Catalònia”, explicava quan va rebre el prestigiós guardó concedit per Òmnium Cultural el 2017. Al llarg de quatre dècades, Isabel-Clara Simó ha conreat tota mena de gèneres a més de la novel·la, com ara la poesia, l'assaig, els relats, l'articulisme o els guions radiofònics. La seva obra ha estat traduïda a deu llengües. Alguns dels seus títols més celebrats són Júlia (1983), La salvatge –que va guanyar el premi Sant Jordi el 1993–, Amor meva (2010), Homes (2010), Els invisibles (2013) o Jonàs (2016), ambientada en l'actualitat a Barcelona i Nova York. Les dues últimes novel·les publicades per Simó han sigut Prime time. Irreverències (Gregal, 2019) i La sarbatana (crims.cat, 2019), protagonitzada per una parella sexagenària, l’Olga i l’Ilya, que es compra una casa de camp per retirar-se i, en comptes de trobar-hi la pau prevista, s'enfrontarà a una situació imprevista que els farà revisar les seves vides. El Festival Tiana Negre tenia previst retre-li un homenatge en la propera edició -els dies 17 i 18 de gener-, i dedicar-li una taula rodona amb la participació de la filla gran de l'escriptora. "Ara no podrem comptar amb la seva presència, però mantenim l'homenatge i el farem encara amb més motiu", explica Anna Maria Villalonga, directora del Festival.

Isabel-Clara Simó va néixer a Alcoi el 1943. Va llicenciar-se en filosofia a la Universitat de València, on va conèixer el cercle de Joan Fuster. Als seus inicis es va dedicar a l'ensenyament, primer a Bunyol, València, i després a Figueres, al Principat. El 1973 es va instal·lar a Barcelona i va treballar a l'Institut Sant Josep de Calassanç. Del 1972 al 1983 va dirigir el setmanari Canigó, que havia fundat el seu marit, el periodista Xavier Dalfó.

Posteriorment va ensenyar a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Pompeu Fabra i es va doctorar en filologia romànica (1995) amb una tesi sobre el simbolisme templer. Paral·lelament, Isabel-Clara Simó ha sigut membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i en va ocupar el càrrec de vicepresidenta durant tres anys (1985-1988). El 1999 la Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi. Altres guardons que ha merescut al llarg de la seva dilatada carrera són el premi Trajectòria del Llibre en Català (2013), el premi Jaume Fuster de l'AELC (2013) i la Medalla d'Or de la Ciutat d'Alcoi (2013). El 2016 va ser nomenada degana de la Institució de les Lletres Catalanes.