Mor la degana de les lletres catalanes, Isabel-Clara Simó

L'escriptora alcoiana va desenvolupar una trajectòria marcada pel compromís amb els Països Catalans

El primer cop que, de jove, va provar d'escriure un conte en català es va emocionar: “Em vaig posar a plorar perquè era la primera vegada que escrivia en la llengua en què pensava, i això els joves d'avui no ho poden entendre”, deia Isabel-Clara Simó el dia que va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2017. L'escriptora d'Alcoi, que patia esclerosi lateral amiotròfica (ELA) des de feia uns anys, ha mort aquesta matinada als 76 anys a Barcelona, la ciutat on residia. La cerimònia de comiat tindrà lloc dijous a les 12h del matí al Tanatori de les Corts. La sala de vetlla s'obrirà dimecres a partir de les 16h de la tarda.

Considerada la degana de les lletres catalanes, Isabel-Clara Simó deixa un extens llegat, integrat per més de 50 llibres, que va anar forjant després d'aquell conte primerenc, escrit en ple franquisme, un llegat que ha contribuït a normalitzar i enriquir les lletres catalanes. A més, va ser una autora compromesa amb els Països Catalans, una escriptora que es caracteritzava per no tenir pèls a la llengua i que va lluitar per la llibertat, la situació de les dones i la infància.

Clara-Simó, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes: reportatge sobre l'escriptora

Va iniciar la seva carrera, doncs, en ple franquisme, i el seu primer recull de relats,  És quan miro que hi veig clar (1979), va rebre el premi Víctor Català. “Encara recordo que Ovidi Montllor [també d'Alcoi] en va fer la presentació a la llibreria Catalònia”, explicava quan va rebre el prestigiós guardó concedit per Òmnium Cultural el 2017. A l llarg de quatre dècades, Isabel-Clara Simó ha conreat tota mena de gèneres a més de la novel·la, com ara la poesia, l'assaig, els relats, l'articulisme o els guions radiofònics. La seva obra ha estat traduïda a deu llengües. Alguns dels seus títols més celebrats són  Júlia (1983),  La salvatge –que va guanyar el premi Sant Jordi el 1993–,  Amor meva (2010), Homes (2010),  Els invisibles (2013) o  Jonàs (2016), ambientada en l'actualitat a Barcelona i Nova York. Les dues últimes novel·les publicades per Simó han sigut Prime time. Irreverències (Gregal, 2019) i La sarbatana (crims.cat, 2019), protagonitzada per una parella sexagenària, l’Olga i l’Ilya, que es compra una casa de camp per retirar-se i, en comptes de trobar-hi la pau prevista, s'enfrontarà a una situació imprevista que els farà revisar les seves vides. El Festival Tiana Negre tenia previst retre-li un homenatge en la propera edició -els dies 17 i 18 de gener-, i dedicar-li una taula rodona amb la participació de la filla gran de l'escriptora. "Ara no podrem comptar amb la seva presència, però mantenim l'homenatge i el farem encara amb més motiu", explica Anna Maria Villalonga, directora del Festival. 

Entrevista a Isabel-Clara Simó

Isabel-Clara Simó va néixer a Alcoi el 1943. Va llicenciar-se en filosofia a la Universitat de València, on va conèixer el cercle de Joan Fuster. Als seus inicis es va dedicar a l'ensenyament, primer a Bunyol, València, i després a Figueres, al Principat. El 1973 es va instal·lar a Barcelona i va treballar a l'Institut Sant Josep de Calassanç. Del 1972 al 1983 va dirigir el setmanari Canigó, que havia fundat el seu marit, el periodista Xavier Dalfó.

Posteriorment va ensenyar a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Pompeu Fabra i es va doctorar en filologia romànica (1995) amb una tesi sobre el simbolisme templer. Paral·lelament, Isabel-Clara Simó ha sigut membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i en va ocupar el càrrec de vicepresidenta durant tres anys (1985-1988). El 1999 la Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi. Altres guardons que ha merescut al llarg de la seva dilatada carrera són el premi Trajectòria del Llibre en Català (2013), el premi Jaume Fuster de l'AELC (2013) i la Medalla d'Or de la Ciutat d'Alcoi (2013). El 2016 va ser nomenada degana de la Institució de les Lletres Catalanes.

Sis llibres clau en una trajectòria prolífica

 

'Júlia'

La Magrana, 1983

La primera novel·la d'Isabel-Clara Simó està inspirada en fets reals que van succeir durant l'anomenada Revolució del Petroli el 1873 a Alcoi. La protagonista, la Júlia, és una obrera que treballa en una indústria tèxtil i acaba casant-se amb un noi de la burgesia alcoiana. A través de la seva relació s'afronten dos mons: l'obrer anarquista i el benestant burgès.

'La salvatge’
Columna, 1994
Simó recrea el mite de Pigmalió a través de la relació entre un sexagenari ric i divorciat, en Joaquim, i una noia de 14 anys, la Dorothy. Disposat a convertir aquella "salvatge" en un model perfecte del qual enorgullir-se, en Joaquim inicia la seva transformació. La novel·la, que presenta una reflexió sobre el desig de possessió, va guanyar el premi Sant Jordi 1993.
 
'El gust amarg de la cervesa’
Columna, 1999
Quatre veïns d’un mateix carrer de Barcelona, que pivoten al voltant del Ramon –rellotger tetraplègic i voyeur–, permeten que Simó excavi en la quotidianitat i n’ofereixi un retrat polièdric. Publicada el 1999, El gust amarg de la cervesa forma part del cicle de Simó a Columna, que es va tancar el 2002 amb L’home que volava en el trapezi.
 
‘Amor meva’
Edicions 62, 2010
Simó explica la nissaga dels Valleriola –tenen arrels jueves– a partir de quatre generacions de dones. Des de la Barcelona de principis del segle XX fins al París dels anys seixanta o el Londres actual, Amor meva uneix les vides d'aquestes dones en un relat íntim de culpes i perdons. La novel·la, que va guanyar el premi Joanot Martorell, explora els límits de la identitat i furga en el que hi ha darrere les aparences. 
 
'Homes’
Bromera, 2010
Un dels llibres més populars de Simó d’aquests últims anys ha sigut el recull de contes Homes, que ha esgotat sis edicions. Forma un díptic amb un altre títol d’èxit en la seva trajectòria, Dones (Columna, 1997). Bromera ha publicat 14 títols de l’autora, i ha estimulat el seu vessant juvenil, en el qual destaquen El meu germà Pol (2008) i Un tros de cel (2012).

'Jonàs'

Edicions 62, 2016

Una de les darreres novel·les d'Isabel-Clara Simó versa sobre la relació d'amor entre l'Àlex, un llatinista que viatja a Nova York per participar en un congrés, i en Jonàs, un fotògraf hàbil i creatiu d'una bellesa corprenedora. La relació, però, es veurà marcada per la tragèdia. En aquest llibre, l'escriptora indaga la pèrdua de la innocència i el descobriment de l'homosexualitat.