Música
Cultura 12/09/2020

Mor Toots Hibbert, pioner del 'reggae' i líder de Toots & The Maytals

Va crear clàssics del gènere com 'Pressure drop', 'Funky Kingston' i 'Monkey man'

Xavi Serra
3 min
Toots Hibbert en un concert a França el 2006

BarcelonaToots Hibbert, un dels músics més importants de la història del reggae, va morir divendres als 77 anys al West Indies Hospital de Kingston, a Jamaica. La família de Hibbert ha fet l'anunci amb un comunicat que no esmenta la causa de la mort, però el líder de Toots & The Maytals va ser hospitalitzat fa un més amb símptomes de covid. “Vaig parlar amb ell fa unes setmanes i li vaig dir quant l'estimava i quant significava per a mi”, ha declarat Ziggy Marley a través del seu Instagram. “El Toots era per a mi com un pare, el seu esperit està amb nosaltres i la seva música ens omplirà d'energia sempre. No l'oblidaré mai”.

Hibbert va ser un dels grans pioners del reggae i, juntament amb altres artistes, com Bob Marley, Lee Scratch Perry, Peter Tosh i Jimmy Cliff, va definir les claus del gènere i el va popularitzar arreu del món. Ell va ser, a més, qui va encunyar el nom de l'estil musical amb un dels seus primeres èxits, Do the reggae, del 1968. Amb una veu torrencial que alguns comparaven a la d'Otis Redding, Hibbert va ser l'ànima i líder de Toots & The Maytals, formació clau en la internalització de la música jamaicana, a la qual van incorporar elements de soul, gòspel i rock'n'roll. Seus són alguns dels èxits més importants del gènere, clàssics de la música popular del segle XX: Pressure drop, Sweet and dandy, 54-46 (That's my number), Monkey man, Funky Kingston, Reggae got soul, Rasta man, True love is hard to find i un llarg etcètera.

Nascut el 1942 a May Pen, Frederick Nathaniel Hibbert va créixer cantant gòspel en una església i quan als 11 anys es va quedar orfe de pare i mare es va traslladar a viure amb el seu germà al barri de Trenchtown, a Kingston, on va fundar la primera formació de The Maytals amb Ralphus Gordon (Raleigh) i Nathaniel Matthias (Jerry). Amb ells va enregistrar Bam Bam, que el 1966 va guanyar la primera edició del Concurs de Cançó Popular de Jamaica, que tornaria a conquerir el 1969 amb Sweet and dandy i el 1972 amb Pomps and pride.

El 1967, el músic va ser sentenciat a 18 mesos per possessió de marihuana –una acusació de la qual ell sempre es va declarar innocent– i va passar nou mesos a la presó, una experiència arran de la qual va compondre 54-46 that's my number, un dels seus temes més populars de la seva associació amb el productor Leslie Kong, amb qui també va enregistrar Do the reggae i Monkey man, entre d'altres. Després de la mort de Kong, Toots & The Maytals van fitxar per Island Records i van crear un dels seus àlbums més emblemàtics, Funky Kingston, que els va donar a conèixer internacionalment i va impulsar la popularització del reggae fora de Jamaica. Com també ho va ser la pel·lícula The harder they come, protagonitzada per Jimmy Cliff, que va incloure en la banda sonora els temes de Hibbert Sweet and dandy i Pressure drop.

Les gires internacionals de Toots & The Maytals durant els anys 70 i àlbums com In the dark (1973) i Reggae got soul (1976) van consolidar el prestigi i la popularitat del grup i de Toots Hibbert com un dels grans del gènere. A principis dels 80 la banda es va separar, però la seva influència es va estendre sobre la música popular d'arreu del món, des de bandes com els britànics The Specials fins als bascos Kortatu, que van prendre la música del seu mític Sarri sarri del Chatty chatty de Hibbert i companyia.

stats