Mor Víctor Mora, el creador del Capitán Trueno

L'autor havia nascut el 1931 i també ha estat un destacat novel·lista, amb llibres com 'Els plàtans de Barcelona' i 'París flash-back'

Víctor Mora, mort ahir als 85 anys, és un nom imprescindible per entendre tant el còmic com la vida durant el franquisme. La seva obra i la seva biografia expliquen urgències, reptes i la necessitat de mantenir un compromís amb la llibertat malgrat l’opressió. Moltes d’aquestes inquietuds les va reflectir en els guions d’ El Capitán Trueno, un còmic d’aventures dibuixat per Miguel Ambrosio Zaragoza, Ambrós, i ambientat en els temps de les croades. Tot i el trinxament de la censura d’un règim que buscava mites legitimadors fins i tot en els tebeos infantils, Mora va aconseguir inserir en la cultura popular espanyola uns herois que no combregaven amb el codi de conducta del nacionalcatolicisme. Els lectors li van fer confiança, i els tebeos d’ El Capitán Trueno es van convertir en un èxit de vendes incontestable pràcticament des de la seva aparició el 1956, amb tiratges de 300.000 exemplars.

Aquells mateixos lectors no sabien que Mora militava al PSUC en la clandestinitat i que creia que “el comunisme internacional apareixia com una força mundial extraordinària, capaç de canviar les coses arreu”, com explicava ell mateix. Les idees el van dur a passar uns mesos a la presó Model i a ser burxat constantment per la temible brigada politicosocial del comissari Antonio Juan Creix. La vida i l’obra de Víctor Mora és fruit d’una formació autodidacta i de moltíssimes lectures, sobretot en castellà i en francès. “I molt poc en català, la meva llengua natal, maleïda pel feixisme de l’època”, recordava.

Nascut a Barcelona el 6 de juny del 1931, Mora era fill d’una família republicana que va patir l’exili al final de la Guerra Civil. Després d’uns anys a França i de la mort del pare, va tornar a Catalunya amb la mare i va fer tota mena de feines fins que va entrar a l’editorial Bruguera com a redactor. Allà va conèixer Harmonia Rodríguez, amb qui es casaria i amb qui consolidaria el compromís polític. “Em vaig fer comunista amb l’Harmonia, que ja ho era”, explicava Mora.

Punt i a part en la historieta

A Bruguera va néixer El Capitán Trueno, un punt i a part en la història del còmic espanyol. El sistema de treball de l’editorial, sempre fregant l’explotació, era extenuant. Bruguera mai en tenia prou i, a més de les entregues setmanals d’ El Capitán Trueno, va exigir més material a Mora. Així es va gestar El Jabato, que es va començar a publicar el 1958, amb dibuix de Francisco Darnís. En aquest cas l’heroi lluitava contra l’ocupació romana. I encara va crear una altra sèrie dos anys després: El cosaco verde, dibuixada per Fernando Costa.

En tots aquests treballs destaca l’ofici narratiu i el talent dramàtic d’uns guions que bevien dels còmics clàssics d’aventures, però amb diàlegs oberts a l’humor. D’alguna manera, Mora aconseguia introduir en el llenguatge del còmic la seva experiència com a gran lector de novel·les.

Fart de “la persecució i la vigilància”, Mora va exiliar-se a França el 1963, on va col·laborar en publicacions com Pilote i va començar a escriure novel·les com Els plàtans de Barcelona, publicada en francès el 1966, primer volum de la trilogia que completen París flash-back (1978) i El tramvia blau (1985). La seva producció literària –inclòs El cafè dels homes tristos amb què va guanyar el premi Víctor Català de contes el 1966 i La dona dels ulls de pluja (1993), premiada amb el Crexells– ha sigut traduïda a una desena de llengües, i el va convertir en un dels referents del realisme compromès de la dècada dels 60, juntament amb Joaquim Carbó, Estanislau Torres, Concepció G. Maluquer i Josep Maria Espinàs. Tanmateix, no va deixar el món del còmic. Va traduir al castellà diversos àlbums d’Astèrix i va engegar noves sèries com ara Dani Futuro, amb dibuix de Carlos Giménez, i El Corsario de Hierro, novament amb Ambrós. Més endavant –l'any 1989–, va escriure Tallaferro l'Almogàver, un còmic que es publicava al diari Avui amb dibuixos dels germans Jesús, Alexandre i Adrià Blasco.

Com acostuma a passar, els reconeixements institucionals a Víctor Mora van arribar abans a fora que a casa. El govern francès el va distingir com a Cavaller de l’Orde de les Arts i les Lletres el 1991, sis anys abans que la Generalitat li atorgués la Creu de Sant Jordi. El món de la historieta, que sempre el va tenir com un referent, li va concedir el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona el 1998.

Més continguts de