Publicitat
Publicitat

Mor Jannis Kounellis, pioner de l''arte povera'

L’artista grec va realitzar una gran instal·lació a la Barceloneta per a l’Olimpíada Cultural

L’artista grec Jannis Kounellis, una de les grans figures de l’art contemporani internacional, va morir dijous a la nit a l’Hospital Villa Mafalda de Roma, als 80 anys. Era considerat també un dels grans noms de l’ arte povera per l’ús que feia en les seves obres de materials humils com el carbó, l’acer, peces de roba, mobles i altres objectes quotidians. També va treballar amb animals vius, com els cavalls amb què va omplir la galeria romana L’Attico l’any 1967, o el lloro d’una instal·lació en la retrospectiva que li va dedicar el Museu Reina Sofia el 1996 i que va ser retirat després de rebre denúncies per maltractament animal.

Entrevista a Jannis Kounellis: "L'art és com la poesia: feim el que ens manca"

Amb motiu de l’Olimpíada Cultural dels Jocs de Barcelona, Kounellis va realitzar una gran instal·lació en una paret mitgera de la Barceloneta, Balança romana, que evoca el tràfec dels estibadors als ports, i l’any 1989 va exposar al desaparegut Espai Poblenou de la Galeria Joan Prats. “Tot el que faig és pintura, malgrat que no toqui un pinzell. Explico la meva veritat com a pintor”, deia Kounellis, que descrivia així la seva intervenció a la Barceloneta: “El treball ha renascut, vertical com abans, però gros com el pal d’una nau de 18 metres, i mil quilos de ferro, i ha quedat allà, a l’aire lliure, a la placeta de la Barceloneta, cap de pont del grup de cases que, des del mar, van cap a l’interior, darrere l’estanc del carrer Almirall Cervera, amb el seu cafè, fruit de l’imaginari, de l’epopeia dels transports marins, de la vida del port, amb el seu dolor i la seva càrrega d’aventura”. El 2007, quan es va construir al solar on era, l’obra es va desplaçar fins al carrer Andrea Dòria, al davant del Centre Cívic de la Barceloneta.

Nascut al Pireu l’any 1936, Kounellis es va instal·lar a Roma quan tenia 20 anys per continuar els estudis i va fer la primera exposició individual a la galeria La Tartaruga. L’any 1972 va participar per primera vegada a la Biennal de Venècia. Les obres de Jannis Kounellis, que concebia l’art com una expressió de llibertat, tenen una forta càrrega de transcendència i, alhora, de política, perquè reflecteixen l’impacte que fets com la Segona Guerra Mundial i la guerra civil grega van tenir en la seva biografia i en la mirada crítica de l’artista sobre el seu entorn.

El Goya de l’art contemporani

“Rebusco entre els fragments emocionals i formals de les despulles de la història”, va afirmar Kounellis sobre el missatge humanista dels seus treballs. Per la càrrega dramàtica i èpica de la seva obra, molt escenogràfica, havia rebut el qualificatiu de Goya de l’art contemporani. Gloria Moure, que va dirigir l’Espai Poblenou, va descriure l’obra de l’artista grec com “una expressió rigorosament objectiva i estrictament plàstica de la condició humana contemporània”. I afegia: “Kounellis destil·la la grandesa del que és nimi i subratlla la divinitat de la passió per la mesura i la de l’ànsia configuradora que converteixen la vida humana en compromís i en poesia”.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT