Mor el poeta, assagista i cronista del moviment obrer Nanni Balestrini

BarcelonaNanni Balestrini (Milà, 1935), que ha mort aquesta matinada, era un home polifacètic: guionista de cinema i teatre, artista plàstic, historiador, novel·lista, dramaturg, militant polític... i, sobretot, poeta. Va experimentar noves formes de llenguatge i comunicació amb l'objectiu de poder explicar el moment que li va tocar viure. Va militar en les neoavantguardes italianes dels anys seixanta i, amb Umberto Eco i Eduardo Sanguineti, va fundar el Gruppo 63. Les seves cròniques 'Lo queremos todo' (2006), 'La horda de oro' (2006) i 'Los invisibles' (2007) van ser publicades en castellà per Traficantes de Sueño. En català, Tigre de Paper va publicar 'La violència il·lustrada' (2013) i Laertes va publicar 'Sandokan' (2015).

Acusat i exiliat

Balestrini, com altres intel·lectuals de la seva època, va quedar fascinat pel Maig del 68. A Itàlia va formar part del Moviment del 77: van ser anys d'experiència revolucionària i d'una gran intensitat creativa. Les polítiques del govern italià es van endurir amb els moviments revolucionaris, sobretot després de l'assassinat del president italià Aldo Moro el 1978 per part de les Brigades Roges. Balestrini formava part d'Autonomia Operària i es va haver d'exiliar a França, d'on no va poder tornar fins al 1984, quan va ser absolt de tots els càrrecs per manca de proves.

Va escriure 17 llibres de poemes. 'Blackout', que Acuarela va publicar en castellà, són extractes dels processos judicials dels anys setanta italians que s'entremesclen amb les memòries dels exiliats i les cròniques d’un altre 'blackout' d’aquella època, l’apagada que hi va haver a Nova York el 13 de juliol del 1977. Hi ha també descripcions del Mont Blanc, assaigs polítics a l’entorn del moviment obrer... En un principi ‘Blackout’ no havia de ser un llibre de poesia sinó un muntatge escènic i musical per al cantant, investigador sonor i activista Demetrio Stratos. No obstant, la sobtada mort d’aquest i la repressió de l’estat italià van avortar el projecte.

Una de les seves novel·les més conegudes és ‘Los invisibles’, que explica la història dels joves que, com ell, durant la segona meitat dels setanta van ocupar cases i carrers i van ridiculitzar la cultura oficial inventant noves pràctiques alternatives i exhibint el seu rebuig a tot el que era convencional. La novel·la, narrada en primera persona i sense signes de puntuació –les úniques pauses són les que marquen els paràgrafs per encomanar al lector el ritme agitat de la revolució–, també relata l’empresonament d’aquests revolucionaris. I el més interessant són els canvis que la presó produeix i la lluita individual entre reixes. No hi ha heroïcitat però sí molta consciència del que implica la llibertat.

El 2016 va ser un dels convidats de la Fira Literal de Barcelona.