Cinema

Mor el cineasta José Luis Borau

El director de 'Furtivos', figura cabdal del cinema espanyol, tenia 83 anys

Ha mort als 83 anys a Madrid el cineasta José Luis Borau, expresident de l'Acadèmia espanyola del cinema i director de 'Furtivos' (1975), Conxa d'Or al Festival de Sant Sebastià. Borau, nascut a Saragossa el 1929 va formar part de la primera generació de l'Escola oficial de cinematografía de Madrid i juntament amb cineastes com Vicente Aranda, Manuel Gutiérrez Aragón o Jaime Camino va participar durant els anys 60 i 70 en el moviment conegut com Nou cinema espanyol.

Durant els anys 60, Borau va dirigir curts i documentals i va estrenar el seu primer llarg de ficció, l''espaguetti western' 'Brandy' (1963). El 1970 va produir el mític film d'Iván Zulueta 'Un, dos, tres, al escondite inglés', y el 1975 va tornar a la direcció amb el 'thriller' polític 'Hay que matar a B.', la primera pel·lícula que va dirigir amb tot el control creatiu. Aquell mateix any, després d'haver tingut problemes amb la censura franquista, s'estrenava 'Furtivos', considerada una obra mestra del cinema espanyol. Protagonitzada per Lola Gaos i Ovidi Montllor, el film és un drama rural claustrofòbic en què un caçador furtiu (Montllor) s'enfronta a la seva mare (Gaos) i a les autoritats quan dóna auxili a una jove fugida d'un reformatori que apareix un bon dia al bosc.

La filmografia de Borau inclou altres títols com 'La sabina' (1979), 'Tata mía' (1986) –amb Imperio Argentina, Carmen Maura i Alfredo Landa– i 'Leo' (2000), protagonitzada per Icíar Bollaín, que va ser el seu últim treball cinematogràfic i pel qual va obtenir el Goya al millor director de l'Acadèmia espanyola del cinema, institució que va presidir de 1994 a 1999. Borau també va treballar a televisió a la sèrie 'Celia', del 1993, i va participar als guions de 'Mi querida señorita', de Jaime de Armiñán o 'Camada negra', de Manuel Gutiérrez Aragón.

Al llarg de la seva carrera, Borau va ser reconegut amb diversos guardons: la Medalla d'Or al mèrit de les Belles Arts el 1998, el 2000 i el 2007; el Premio nacional de cinematografia el 2002; la Medalla d'Or d'Egeda i del Ateneo; i el Premio de las Letras Aragonesas el 2010.

José Luis Borau també va desenvolupar una carrera literària al marge del cinema. Alguns dels llibres que va escriure són 'Navidad, horrible navidad', 'El amigo de invierno' i el volum de relats 'Camisas de once varas', premio Tigre Juan del 2003 a la millor 'opera prima'. El febrer del 2008 va entrar a formar part de la Real academia española en substitució de Fernando Fernán Gómez. Ahir dijous, un dia abans de la mort de Borau, l'acadèmia va anunciar que instituïa el Premi José Luis Borau per reconèixer el millor guió cinematogràfic de l'any.


Etiquetes

Més continguts de