Mor als 91 anys el cineasta francès Alain Resnais

Autor clau de la 'Nouvelle Vague' deixa un llegat amb pel·lícules com 'Hiroshima mon amour' i 'On connaît la chanson'

El cineasta francès Alain Resnais, un dels fundadors de la Nouvelle Vague, va morir dissabte a la nit als 91 anys. El director s'ha mantingut en actiu fins al final: el seu darrer treball, 'Aimer, boire et chanter', va ser guardonat amb al premi Alfred Bauer i amb el Premi de la Crítica Internacional FIPRESCI de la passada edició de la Berlinale. El ritmes narratius alternats, els muntatges amb cronologia desconstruïda i les històries inspirades en les obres de grans escriptors són alguns dels trets més destacats de la seva trajectòria de 78 anys. Un dels seus treballs més aclamats és el documental 'Noche y niebla', sobre els camps de concentració nazis.

Resnais va debutar en el terreny del llargmetratge amb la cèlebre 'Hiroshima mon amour', l'adaptació de la novel·la homònima de Marguerite Duras. El film va molestar els Estats Units per la seva visió dels efectes de la bomba atòmic i va provocar que fos retirada de la competició oficial del Festival de Canes. Així i tot, va ser guardonat amb el Premi Internacional de la Premsa cinematogràfica del mateix certamen i els guardons de la crítica dels Estats Units, Alemanya, Bèlgica, Holanda, Grècia i Suïssa, entre altres.

A més, va realitzar altres títols aclamats com 'On connaît la chanson', una comèdia en clau musical que homenatja el cinema clàssic dels anys 40 i 50, i 'L'any passat a Marienbad', guanyadora del Lleó d'Or de la Mostra de cinema de Venècia, i 'Muriel'. El 1966 va realitzar, amb guió de Jorge Semprún, 'La guerra ha terminado', un relat sobre les vacil·lacions ideològiques d'un militant antifranquista que va ser atacat per les autoritats franquistes.El 1974 Resnais va tornar a treballar amb Jorge Semprún a la pel·lícula 'Stavisky', sobre la vida d'un conegut estafador que va fer trontollar la III República francesa i que ser interpretat per Jean Paul Belmondo.

Nascut a la ciutat bretona de Vannes el 1922 i format a l'Institut superior d'estudis cinematogràfics de París, Resnais va treballar com a llibreter i editor i va començar la seva carrera com a muntador per altres directors com Paul Paviot, Agnès Varda i François Truffaut. El 1948 va signar un curtmetratge sobre Vincent van Gogh, pel qual va ser guardonat amb un Oscar, i el 1995 va realitzar a quatre mans amb el cineasta Chris Marker l'assaig fílmic  'Les estatuas también mueren', un reflexió sobre l'art i el colonialisme. Va tornar a col·laborar amb Marker el 1967 en el documental 'Lejos de Vietnam'.

En 1977 va dirigir 'Providence', on va abordar la vida d'un escriptor que envelleix i escriu una novel·la utilitzant la vida quotidiana d'una manera onírica i irreal. Amb aquest film va aconseguir sis premis César del cine francès per la direcció, el so, el guió, el muntatge, la música i els decorats. Tres anys després va rebre el Premi especial del Jurat del Festival de Canes per 'Mi tío en América'. Als anys 90, Resnais va estrenar 'Fumar y no fumar' (1993), guanyadora del Lleó d'Or de la Mostra de Venècia. Va tornar a emportar-se aquest guardó el 2006 amb 'Coeurs'. Aquesta pel·lícula també va ser reconeguda amb el Premi de la Crítica FIPRESCI de la Acadèmia de Cinema europeu.

Més continguts de