Publicitat
Publicitat

Mor el compositor Xavier Benguerel

Va tractar tots els gèneres musicals, des de la peça intimista fins a l'òpera

Xavier Benguerel (Barcelona, 1931) va treballar amb entusiasme i a ple rendiment fins al darrer moment. El passat maig estrenava ' El cementiri marí', de Paul Valéry, un dels cims poètics del segle XX. Va convertir els versos de Válery en una obra simfònica d’aire cambrístic que es va estrenar mundialment al XVIII Festival de Música de Talteüll, al Rosselló. La seva obra és extensíssima. Benguerel va tractar tots els gèneres musicals, des de la peça intimista fins a l'òpera. "El problema de fer una obra és estrenar-la i, en aquest sentit, aquest és un país dur. Però jo no sóc un ploramiques, de cap de les maneres", declarava fa dos anys, quan va guanyar el premi Tomás Luis de Victora, que concedeix l'SGAE. S'acabava de recuperar d'una trombosi pulmonar.

Benguerel va viure en pròpia pell l'exili. Fill de l'escriptor Xavier Benguerel, autor de les cèlebres 'Icària, Icària' i 'Els vençuts', es va traslladar a Santiago de Chile el 1940 amb els seus pares i no va tornar a Barcelona fins el 1954. Va estudiar amb Cristòfor Taltabull però va ser sobretot autodidacte i va entrar en contacte amb els corrents musicals més innovadores de l'Europa de la dècada dels 50. El 1959 va estrenar 'Cantata d'Amic i Amat'.

El 'Llibre vermell'

Una de les seves obres més conegudes és el 'Llibre vermell', basada en els cants i danses del Còdex montserratí que es va estrenar al Liceu el 1988 i es va representar a diferents ciutats europees. Quatre anys abans, el 1984, va estrenar també a Barcelona l'òpera de cambra 'Spleen' que després es va presentar a l'Òpera de Frankfurt. 'Dos poemes de Charles Baudelaire' per a baríton i orquestra es va estrenar al Concert del Mil·lenari de 1991. El 1993 va estrenar 'Te Deum', un homenatge a l'escultor J.M. Subirachs per a solistes, cor i orquestra. El 2001, per encàrrec del Ministeri de Cultura, va compondre l'òpera 'Jo, Dalí' pel centenari del seu naixement. El 2005 va ser nomenat Patró d'Honor de la Fundació Orfeó Català-Palau de al Música i va cedir els seus arxius musicals i manuscrits a la Biblioteca de Catalunya.

El  musicòleg i crític Jorge de Persia li va dedicar el llibre 'Xavier Benguerel, búsqueda e intuición ' que recórrer la trajectòria musical i personal del compositor. Benguerel sempre va defensar que un compositor s'havia d'apropar al seu públic sense traïcionar-se a un mateix. Va a ser un compositor que va beure de la poesia per compondre gran part de la seva obra. El fet de ser fill d'un escriptor, autor de novel·les però també d'una obra poètica, el va marcar a l'hora de compondre: sovint enllaçava la música amb la paraula com si fossin un mateix llenguatge.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT