Mor l'escriptor i polític d'ànima punk Eduard Limónov

BarcelonaEduard Limónov (Dzerjinsk, 1943) era un personatge tan fascinant que Emmanuel Carrère fins i tot li va dedicar un llibre que va tenir un gran èxit de crítica i públic. Era un autor complex que enfrontava la vida des de la rebel·lia, provocador, tant en les seves creacions com en la seva vida pública. De fet, amb la seva vida s’haurien pogut escriure moltes més novel·les. Alguns capítols de la seva biografia poden semblar tan inversemblants que Carrère va escriure, quan en va fer el seu retrat: "Limónov no és un personatge de ficció. Existeix i jo el conec".

L’escriptor, autor d’una setantena de llibres, ha mort, segons ha comunicat el vicepresident de la Duma (el Parlament rus), Serguei Xargunov, a través de Telegram. Tenia 77 anys. Assagista, activista cultural, polític, exmilitar, exmajordom, enfant terrible, indigent, combatent (armat)... va viure l'exili i la presó. Soy yo, Édichka, una de les seves novel·les més cèlebres, descriu la seva vida salvatge al Nova York dels anys 70 i no es va vendre a Rússia fins al 1991. Era un autor extravagant que va fer tots els possibles per distingir-se dels altres.

En castellà s’han publicat alguns dels seus llibres, com Historia de un servidor (Ediciones del Oriente y del Mediterráneo, 1991), Historia de un granuja (Ediciones del Oriente y del Mediterráneo, 1991), Soy yo, Édichka (Marbot Ediciones, 2014) o El libro de las aguas (Fulgencio Pimentel, 2019). Aquest últim llibre són fragments de la seva vida a partir dels records que li desperta l'aigua: la memòria s'associa al mar, als oceans, a la pluja o, fins i tot, a les saunes. El seu esperit punk es destil·la a les pàgines d'El libro de las aguas, que va escriure entre el 2002 i el 2003, mentre va ser a la presó acusat de tràfic d'armes. "El resultat és una barreja entre el Diari de Bolívia del Che Guevara i les Memòries de Casanova", va escriure Limónov al pròleg del llibre. Sempre en va treure pit.

Polític i combatent

L'esciptor va ser també fundador del Partit Nacional Bolxevic (PNB), que va ser il·legalitzat el 2005 i posteriorment es va autodissoldre (2010), i president de l'Altra Rússia, que va substituir el PNB. Els últims anys havia participat en nombroses protestes contra Putin i l'havien arrestat sovint.

Limónov va combatre amb els serbis durant la guerra de Iugoslàvia. "No podia resistir la temptació: l'atracció que exercien sobre mi era així de poderosa. Jo havia nascut per a la guerra i la revolució, però l'una i l'altra es resistien a esclatar, així que vaig decidir llançar-me de cap a les guerres i revolucions, amb 48 anys complerts, com un creient que intenta arribar al paradís", va escriure a El libro de las aguas.