Mor l'escultor mataroní Manuel Cusachs

BarcelonaFa tot just dos anys, el febrer de 2017, Manuel Cusachs era a la Fundació Iluro de Mataró mostrant i explicant com havien estat setanta anys de carrera artística amb l’exposició 'Manuel Cusachs. El pas del temps, 1947-2017', impulsada per l'Associació d'Amics de Ca l'Arenas. L’escultor, que va morir ahir a la nit, va aprendre a dibuixar amb Manuel Cuyàs i Duran durant els anys durs de la postguerra i, des d’aleshores, mai havia deixat de treballar. Nascut a Mataró el 18 d’agost de 1933, va aprendre amb Cuyàs i es va aficionar a la caricatura i el retrat amb Ricard Opisso. No obstant, la matèria que el va seduir i amb la qual no va deixar mai de treballar va ser el granit de les pedreres de la seva comarca, el Maresme.

Amb una beca, va ampliar els estudis a Perusa (Itàlia) i més tard a Valldemosa (Mallorca) amb l’escultor Joan Rebull. Va recórrer els museus de tot Europa i va tenir una gran amistat amb escriptors com Josep Pla i Salvador Espriu. Els va retratar tots dos i va fer una sèrie escultòrica del llibre ‘El caminant i el mur’. A Espriu li va agradar l'obra de Cusachs: "Tots dos [es referia a ell mateix i a Pla] n'estem molt contents. Jo en surto infinitament afavorit. I el senyor Pla hi queda "clavat", com deia, segons Valle-Inclán (però amb l'adequada terminació castellana), la castissa reina Isabel I". No seria l’únic autor que retrataria. A la seva col·lecció de 33 catalans, hi ha des d'escriptors com Josep Maria Espinàs i Joan Fuster fins a actors com Josep Maria Flotats o Lloll Bertran, passant pel cantautor Raimon.

La seva obra és ben visible a molts racons del país. Al Monestir de Montserrat es pot veure el seu 'Rosari monumental de Montserrat', que va substituir l’obra original de Venancio Vallmitjana de 1902 i, també al monestir català, va crear l’escultura de l’Abat Oliva (1933). Són obres seves diverses escultures de sants de la Sagrada Família: sant Ignasi de Loiola (1933), sant Josep de Calassanç (1998), sant Benet de Núria (2013) i sant Antoni Abat (2014).

Als jardins del Palau Robert té l’obra titulada la ‘Noia de l'aixa’ que forma part d’una sèrie dedicada a les eines de fuster, un ofici que feia el seu besavi. El 2002 va realitzar l’obra ‘Accessibilitat en el transport’ pel passadís d’accés dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya de l’estació de plaça Catalunya, dedicada a la supressió de les barreres arquitectòniques. El 2015 va crear el bust de Josep Puig i Cadafalch que es pot veure al pati dels tarongers del palau de la Generalitat de Catalunya.