Mor Tzvetan Todorov, radical en la moderació

El pensador d'origen búlgar va reflexionar sobre l’experiència totalitària i els perills de la democràcia

La memòria del mal i la temptació del bé configuren un dels eixos del pensament de Tzvetan Todorov, el filòsof, lingüista i historiador mort ahir a París als 77 anys. L’altre és l’humanisme, una confiança moderadament optimista o no totalment pessimista en l’ésser humà. “No sóc optimista en el curt termini, però crec que no hi ha cap raó per pensar que aquests errors humans altres éssers humans no els corregiran”, explicava a finals del 2014.

De la memòria del mal en va deixar constància en llibres com 'La experiencia totalitaria' (2010), publicat en castellà per Galaxia Gutenberg. Todorov, nascut a Sofia (Bulgaria) el 1939, va viure un dels totalitarismes del segle XX. Però en comptes de limitar-se a aixecar acta notarial de l’estalinisme, va saber advertir la naturalesa totalitària que es cova en les democràcies actuals. “A 'Los enemigos íntimos de la democracia' [2012], Todorov estudia com les mateixes derives del totalitarisme actuen en les democràcies, i com el populisme i la xenofòbia trenquen els valors morals, estètics i polítics que caldria preservar”, explica l’editor de Galaxia Gutenberg, Joan Tarrida. “El nou conflicte és el del neoliberalisme contra la democràcia”, deia Todorov. Radical en la defensa de moderació, establia una mena de seqüència del mal entre nazisme, comunisme, messianisme democràtic i ultraliberalisme. La temptació del bé pot guiar uns i altres, però la història en va plena, de catastròfiques desgràcies en nom del bé. Com deia Imre Kertész, la dinàmica de “la renúncia a l’individu” permet “l’acusació col·lectiva contra pobles o grups ètnics”. Era la divisa perversa del totalitarisme, però també és el que hi ha darrere del mur de Trump, de l’estimatització del refugiats i, en general, de la negació de l’altre. Precisament l’alteritat i la preocupació humanista per l’altre va guiar el treball de Todorov, sobretot a partir dels anys 80.

El pensador búlgar va arribar a París el 1963 per seguir els estudis de lingüística, i s’hi va quedar. “Es va centrar en la lingüística perquè dins del que podia estudiar a Bulgària era una cosa prou abstracta perquè el deixessin tranquil”, recorda Tarrida. A París contacta amb els estructuralistes i desenvolupa una intensa carrera teòrica.Però sobretot a partir del llibre 'La conquista de América, la cuestión del otro' (1982), comença la reflexió sobre l’alteritat que marcarà el seu pensament posterior. Interessat en el que Tarrida descriu com “la relació de l’individu amb els esdeveniments històrics”, Todorov va trobar punts de referència passats i contemporanis, de Montaigne, Rousseau i Constant a Germaine Tillon. I alhora que reflexionava sobre l’experiència totalitària passada i present, revisava la seva pròpia obsessió formal en llibres com 'La literatura en perill' (2007) i escrivia suggerents assajos sobre Goya o la pintura flamenca i llibres com 'Los aventureros de lo absoluto' (2006), sobre Rilke, Oscar Wilde i Marina Tsvietáieva.

Més continguts de