Mor l'artista Néstor Basterretxea, referent de la cultura basca

Va formar part dels grups d'avantguarda dels anys 50, amb Eduardo Chillida i Jorge Oteiza. Defensava l'essència basca a través de l'art i va fer obres icòniques com l'arbre de les set branques del Parlament basc

Néstor Basterretxea Arzadun (Biscaia, 1924), un dels referents artístics de la cultura basca, ha mort aquest dissabte a Hondarribia (Guipúscoa), als 90 anys. S'ha mantingut actiu fins els darrers temps: "A quí segueixo , en la 'valoració de l'abstracció' ", deia en una entrevista recent, el 2013.

Arrelat a l'essència basca

Coetani dels dos grans escultors bascos, Jorge Oteiza i Eduardo Chillida, i íntim amic del primer amb qui no obstant això va mantenir desavinences, Basterretxea sempre va defensar la que és, al seu parer, la principal característica de l'art basc: "una fortalesa gairebé muscular" d'"obres fetes perquè durin". Una essència que va nodrir gran part de la seva obra. "La fórmula és mantenir-te en les arrels i obrir-te al món, naturalment", deia l'artista per definir la qualitat del basc.

Algunes de les seves creacions més populars són l'escultura que presideix el Parlament Basc i que representa un arbre de set branques (que va guanyar un concurs convocat el 1982), i el Colom de la Pau (1988), de set metres d'alt per nou d'ample, situat al passeig de Zurriola de Sant Sebastià, prop de l'estadi d'Anoeta, que entre maig de 1995 i els primers mesos de 1996 va servir de punt de reunió per reivindicar l'alliberament de l'industrial José María Aldaya i del funcionari de presons José Antonio Ortega Lara. Una altra obra seva, 'Monument al pastor basc', es troba instal·lada a la ciutat de Reno, a l'estat nord-americà de Nevada.

Amb els grups d'avantguarda dels 50

Basterretxea es va exiliar amb la seva família el 1936, primer a Casablanca i després a l'Argentina. El 1952 va tornar a Espanya i va guanyar el concurs per a la realització de les pintures murals de la cripta de la basílica de Arántzazu, a Oñate. Eren 500 metres quadrats de murals que, després d'un any de feina van ser borrats en una nit perquè els consideraven inadequats. Un revés del qual no es recuperaria fins el 1985 quan va decorar de nou els murs.

Però, en tot cas, allà va entrar en contacte amb l'escultor Jorge Oteiza, a qui considerava el millor de la seva generació i de qui va ser un gran amic. A finals de la dècada dels cinquanta va formar part dels grups d'avantguarda més importants del camp creatiu espanyol: l'Equip 57 i el grup Gaur, amb Oteiza, Chillida, Mendiburu, Ruiz Balerdi, Amable Arias o Sistiaga, entre d'altres. "Chillida tenia una cosa difícil de suportar , la superioritat sobre tots els altres , i era vexatori per a nosaltres . Ell no podia suportar que no fos el primer del grup , quan el primer per a mi i els altres era Oteiza ", assenyalava .

A partir de 1963, i durant deu anys, va desenvolupar el seu treball en el camp del disseny industrial, sobretot en la decoració d'hotels i disseny de mobles. També va practicar la fotografia experimental i va fer una exposició a Bilbao el 1969. També ha realitzat cinema, com el llargmetratge 'Ama Lur - Terra Mare' (1966), entre altres documentals i curtmetratges.

Al setembre de 1987 va realitzar la seva primera exposició individual a Madrid, al Museu Espanyol d'Art Contemporani. I el 2013 es va celebrar l'última antològica al Museu de Belles Arts de Bilbao. 


  

 

Més continguts de