Mor als 78 anys l'artista Benet Rossell

BarcelonaL'art català contemporani ha perdut aquest diumenge un dels seus grans noms. L'artista multidisciplinari i cineasta experimental Benet Rossell ha mort als 78 anys arran de les complicacions de la malaltia de l'ELA (esclerosi lateral amiotròfica), segons informen fonts familiars. "Rossell modela una poètica de la fragilitat, no exempta d'ironia i esperit crític, que repara en els micromons generalment ignorats pels relats absoluts de la història de l'art. Tot i la seva aparença abstracta, l'obra té un marcat component narratiu, darrere del qual s'amaga, discretament, la biografia de l'artista", diu d'ell la presentació de l'exposició que el Macba li va dedicar l'any 2010, 'Paral·lel Benet Rossell'.

Per definir la complexitat de la trajectòria de Benet Rossell, que també va treballar en el camp de la poesia, l'escultura i el gravat, el crític francès Jean-Clarence Lambert va crear el terme 'artor', una contracció de les paraules 'artista' i 'actor'. "Genero imatges que, en instal·lar-se en l'imaginari del qui les contempla, poden ser recreades per aquest com a compendi de presències viscudes i emmagatzemades en la memòria", va dir el mateix artista del seu treball. "A la sortida d'aquesta interioritat i a l'entrada d'aquesta observació", afegia, "hom pot anar a un detall mínim que el retornarà a la posada en escena, entesa com un ritual evanescent".

Llicenciat en economia i dret i diplomat en sociologia, Benet Rossell va arribar al món de l'art als primers anys 60, després d'un viatge a París on va començar a desenvolupar el seu interès pel teatre i el cinema. El 1964 es va instal·lar a la capital francesa, on va coincidir amb altres artistes catalans vinculats a l'art conceptual, com Antoni Miralda, Joan Rabascall i Jaume Xifra. També va passar llargs períodes a Nova York i va es va instal·lar a Barcelona als últims anys 80. "Benet Rossell és un 'rastrejador', a la manera dels personatges imaginaris que apareixen constantment en els seus dibuixos i que creen microhistòries: la insistència en els microcosmos (microteatre, microòpera, micrografia, microacció…) és una constant de la seva producció, però aquests petits gestos revelen grans històries", explica també el text del Macba.