Barcelona.El Diccionari de la literatura catalana defineix Joan Agut com un escriptor "dotat amb un gran sentit narratiu" i capaç de fer servir una "llengua d'una notable eficàcia". Nascut a Barcelona l'any 1934, Agut va marxar a París poc després de fer 25 anys amb la intenció de desenvolupar-hi una carrera artística, un somni que va intentar fer realitat durant dos anys en què va treballar de tot el que va poder fins que va acabar tornant a Barcelona. Agut es va interessar pel món de l'edició ben aviat, primer com a llibreter, i després des de diverses editorials: va treballar a Bruguera fins al 1973, on va obrir una col·lecció en català; del 1977 al 1979 va estar-se a Edhasa; una dècada més tard va crear l'editorial Barcanova, on va treballar fins a l'any 1994, moment en què va començar a madurar la idea de fundar el seu propi projecte, Thassàlia, que va durar només tres anys, del 1995 al 1997. "A partir del moment en què va interrompre l'activitat com a editor, Agut es va llançar a la seva veritable vocació, l'escriptura", recordava l'editor Àlex Broch, que juntament amb Isidor Cònsul va publicar alguns dels millors llibres del barceloní: Gombó i míster Belvedere (Proa, 2001, finalista del premi Sant Jordi), Pastís de noces (Proa, 2003, premi Carlemany) i La rosa de foc (Proa, 2005).
Escriptor prolífic -onze novel·les i dos llibres de contes en menys d'una dècada-, Agut preparava les seves memòries des de fa anys, tal com va assegurar ahir l'actual editor de Proa, Josep Lluch. "Tenia la superstició que no les acabaria, per això no les va arribar a ensenyar mai -va explicar a l'ARA-. Sempre va dir que era un escriptor amb moltes coses al pap. Tant si estan acabades com si no, estic convençut que les memòries d'Agut, tenint en compte una vida tan interessant com la que va tenir, poden ser un document amb molt de valor".
