Mor l'escriptor, periodista i traductor Manuel de Seabra

D'origen portuguès, va escriure bona part de la seva obra en català

Manuel de Seabra va néixer a Lisboa el 1932 però va passar bona part de la seva vida a Barcelona, on va morir ahir. Apassionat per les llengües, va començar a estudiar esperanto quan era estudiant a Portugal i va ser a través d'aquesta llengua que va començar a interessar-se pel català. Va traduir al portuguès nombrosos poemes d' Agustí Bartra. Seabra també va traduir els contes de Pere Calders i de Fèlix Curucull en plena època franquista.

Seabra era un home inquiet i amb molta curiositat. Com a periodista va viatjar a França, Bèlgica, Alemanya, Suècia, Dinamarca, la desapareguda Unió Soviètica, Anglaterra i el Brasil, i va treballar com a locutor de la BBC londinenca entre 1963 i 1971.

Amb l'arribada de la democràcia va treballar com a corresponsal del diari 'Avui' durant 5 anys i va continuar traduint al portuguès literatura catalana: 'A pele do touro', de Salvador Espriu (1974) i 'Os plátanos de Barcelona', de Víctor Mora (1978). També va traduir al català l'obra de Henry Miller, Jack Kerouac o Tom Wolfe. I sobretot va traduir els autors portuguesos i russos: des de Lev Tolstoi fins a Mikhaïl Bulgakov, passant per l'obra completa de Vladímir Maiakovski. Gràcies a Seabra també es va poder llegir en català Miguel Torga, Fernando Pessoa o Jorge Amado.

Als anys 80 es va instal·lar a Barcelona i va publicar el 'Diccionari Portuguès-Català', d'Enciclopèdia Catalana. És en aquesta època en què comença a utilitzar el català també com escriptor. El 1982 publica ' Els exèrcits de Paluzie', on retrata, a través de la mirada d'un infant, la Barcelona de finals del segle XIX i principis del XX. Al llarg de la novel·la hi apareixen la Setmana Tràgica o les conseqüències de la Primera Guerra Mundial. Després vindrien 'Coneixes Blaise Cendrars? (1984), 'Paisatge amb figura' (1986), 'Fer senyors a la Plaça Roja' (1986) o 'El dia que Jesús va trair Judes' (1995). Una de les seves últimes obres és 'Odieu-vos els uns als altres' (2004).

Més continguts de