Mor el periodista víctima d'un atemptat que va abraçar la causa dels seus botxins

BarcelonaEl 30 de desembre del 1980, una bomba que va esclatar a la Gran Vía madrilenya va destrossar les cames d’un periodista del diari 'Pueblo', José Antonio Gurriarán. Els autors de l’atemptat no eren etarres, sinó terroristes armenis. Gurriarán ni tan sols sabia on situar Armènia al mapa, però el seu instint periodístic el va fer informar-se sobre la causa armènia: la tràgica història del país, les matances massives perpetrades pels turcs a principis de segle, la lluita pel reconeixement del genocidi del poble armeni... Al final, Gurriarán va arribar a una conclusió que pot semblar insòlita: no compartia els mètodes, però sí la causa d’aquells homes que l’havien deixat paralític. Com a bon periodista, va intentar conèixer de primera mà la versió dels fets dels terroristes. El periodista va recollir la seva experiència al llibre 'La bomba'.

Quan el director francès Robert Guédiguian, d’origen armeni, va assistir a una xerrada en què Gurriarán va explicar la seva experiència, va saber que havia trobat la història per a la seva següent pel·lícula, 'Historia de locos'. Gurriarán va acabar convertint-se en el gran advocat de la causa armènia a Espanya i liderava el moviment perquè Espanya reconegui el genocidi armeni.

Gurriarán, que tenia 80 anys, va treballar en diversos mitjans al llarg dels anys 60 i 70 fins que el 1983 va ser nomenat director de 'Pueblo', on treballava des del 1969, quan era militant del Partit Socialista. El 1984 va començar a treballar a TVE, on seria director d'informatius, i del 1989 al 1996 va ser corresponsal a Lisboa. En tornar va dirigir els serveis informatius de Canal Sur i va fundar Canal Sur 2. Del 1999 al 2002 va ser corresponsal a Brussel·les.

És autor de llibres com '¿Caerá Allende?' (1973), 'Evasión. El Papillón español' (1974), 'Chile: el ocaso del general' (1989), la guia 'Lisboa, una ciudad inolvidable' (1998), 'El Rey en Estoril' (2000) i 'Armenios' (2008).