Mor el pintor Josep Beulas

L'artista, nascut a Santa Coloma de Farners, tenia una forta vinculació amb Osca, on es troba bona part de la seva obra

El pintor Josep Beulas ha mort aquest dijous als 95 anys a la seva residència d'Osca, una ciutat amb la qual ha mantingut una estreta relació al llarg de la seva vida i a la qual va donar una part important de la seva obra, que s'exposa al Centre d'Art i Naturalesa d'Osca (CDAN). Precisament el seu director, Juan Guardiola, ha confirmat que aquest dissabte se celebrarà el funeral i l'homenatge a l'artista a la catedral d'Osca. "La creació del CDAN va ser en gran part gràcies a la seva visió i ganes que la ciutat gaudís d'un espai d'art contemporani", assegura Guardiola.

Josep Beulas Recasens va néixer a Santa Coloma de Farners l'any 1921. Va ser precisament a la comarca on es va aficionar a pintar paisatges. De molt jove va descobrir la històrica Escola de Paisatgisme d'Olot, integrada per pintors com Mir, Vayreda, Urgell o Solé-Jorba. A la dècada dels quaranta es va traslladar a Osca per fer-hi el servei militar. El canvi de ciutat el va apropar als paisatges de la capital altaragonesa, de la qual va quedar encisat; aquests paisatges es van convertir en temes recurrents de les seves obres. Tot i això, Beulas no treballava com a pintor, encara, sinó que compaginava la seva activitat militar amb la de sastre.

L'any 1946 es va casar amb María Sarrate, i Osca es va convertir en la seva residencia oficial. Un any després, va tornar a Barcelona per assistir a classes de dibuix a l'acadèmia Baixas. Aquestes classes van ajudar el jove pintor a definir la seva vocació i el seu futur. Becat per la Diputació Provincial d'Osca, el 1948 va començar els seus estudis a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, a Madrid. Entre els seus professors hi figuren Ramón Stolz i Vázquez Díaz, dues fortes influències en la seva carrera.

A finals dels cinquanta, és becat de nou i aconsegueix així estudiar a l'estranger, a Roma. A la seva tornada a Madrid, l'any 1960, és guardonat amb la segona medalla per l'Exposició Nacional de Belles Arts. Aquest mateix any, la Fundació Juan March li concedeix una pensió que li permet dedicar-se plenament al món de la pintura. Beulas es converteix així en un dels pintors més actius i sol·licitats de l'Estat i de l'Amèrica Llatina. La dècada dels setanta és la materialització de tots aquests èxits en forma de premis i exposicions.

Precisament l'any 1966 i l'any 1967 exposa per primer cop a Washington, als Estats Units, i un any després aconsegueix la Primera Medalla en l'Exposició de Belles Arts de Madrid, un dels premis més respectables entre els artistes.

L'any 1982 la ciutat d'Osca el nombra fill adoptiu i sis anys després la Diputació d'aquesta ciutat realitza una exposició en honor seu, que compta amb la participació de la família Chillida i altres artistes locals. A finals dels noranta, concretament al 1996, és nombrat acadèmic d'honor de la Reial Academia de les Belles Arts. Van ser uns anys durants els quals el matrimoni Beulas-Sarrate decideix donar la seva col·lecció d'art contemporani i part dels seus béns amb la intenció de crear un Centre d'Art Contemporani, com a mostra d'agraïment vers la ciutat.

Etiquetes

Més continguts de