OBITUARI

Mor el pioner del ‘pop art’ James Rosenquist

Va passar de pintar cartells publicitaris enfilat en una bastida a penjar les seves obres a les galeries i museus més prestigiosos. James Rosenquist, pioner del pop art, tercer pare fundador del moviment juntament amb Andy Warhol i Roy Lichtenstein, va morir ahir als 83 anys després d’una llarga malaltia.

Rosenquist va néixer a Dakota del Nord el 1933 i va estudiar art a Minnesota, on el va fascinar l’obra de Norman Rockwell. Es va traslladar a Nova York, on va contactar amb l’escena artística local mentre treballava pintant murals comercials per tota la ciutat, especialment en botigues de caramels de Brooklyn. Amb el temps, va aconseguir fusionar els seus dos vessants professionals, integrant els motius i formes de la publicitat en els seus treballs artístics. Rosenquist conjugava representacions d’objectes i situacions de la vida quotidiana amb imatges icòniques de la publicitat i la cultura popular, un estil gràfic que va ser aclamat pel públic i que, juntament amb el dels altres creadors del pop art, va canviar la història de l’art contemporani.

El bombarder artístic

L’obra més emblemàtica de Rosenquist és segurament F-111, del 1965, amb la qual es va significar políticament contra el militarisme del seu país. Inspirat en un caça bombarder que l’exèrcit nord-americà estava fent servir a la Guerra del Vietnam, es tracta d’un collage que barreja imatges de la vida familiar americana (espaguetis, un neumàtic, una nena eixugant-se els cabells) amb armes de guerra. L’obra, que volia criticar la complicitat del públic nord-americà amb el complex industrial i militar, estava formada per 23 panells i tenia 25 metres de longitud, s’exhibeix al MoMA i ha estat comparada amb els murals polítics de Diego Rivera i el Guernica.

També és famós el collage que va fer de Kennedy amb un Chevrolet i un tros de pastís, reproduint la cara del president a partir d’un dels seus cartells de campanya. Com el seu col·lega Warhol, Rosenquist també va retratar Marilyn Monroe, però desconstruint la seva cara en diferents fragments que va superposar al logo de Coca-cola.

Una etiqueta incòmoda

Membre de la primera generació que va experimentar la publicitat de masses, Rosenquist va fer dels logos i els anuncis un dels materials del seu art, però en obres d’escala tan gran que els fragments originals es convertien en abstraccions misterioses. Sempre va portar l’etiqueta del pop art amb certa incomoditat, tot i compartir la mirada irònica cap a la cultura pop de Warhol i Lichtenstein.

El 2003 van dedicar-li una gran retrospectiva al Guggenheim i el 2009 va perdre una part important de la seva obra, que es va cremar en un incendi del seu estudi de Florida. “Pintar és probablement més excitant que fer cartells publicitaris”, va dir un cop, resumint així un dels viatges professionals més peculiars de l’art del segle XX.