Mor el professor Jordi Castellanos als 66 anys

BARCELONA.Nascut a Tagamanent l'any 1946, Jordi Castellanos va entrar a la Universitat de Barcelona per estudiar romàniques. Ben aviat es va interessar per l'activisme polític des del Sindicat Democràtic d'Estudiants i el Front Nacional de Catalunya. La síntesi entre marxisme i catalanisme el va acostar a Joaquim Molas, que li va fer classes de literatura catalana contemporània als Estudis Universitaris Catalans mentre ell començava a treballar a Enciclopèdia Catalana. "Amb Castellanos hem compartit aventures de tota mena, des de ser socis un temps del Barça fins a fundar la revista Els Marges l'any 1974 -va recordar ahir Molas, afectat per la pèrdua de l'alumne i amic-. Va fer la tesi de doctorat sobre Raimon Casellas i a partir d'aquí es va convertir en un dels màxims especialistes en el Modernisme i, per extensió, la novel·la d'entreguerres".

Castellanos va ocupar el lloc de Molas quan va deixar lliure la Càtedra de Literatura Catalana Contemporània l'any 1982. Josep Maria Muñoz, director de L'Avenç , li va dedicar una extensa entrevista en profunditat al maig. "A partir dels models historiografico-sociològics de la dècada dels 60 va evolucionar fins a tenir molt en compte l'autonomia del fet literari i la complexitat", diu Muñoz, que recomana la lectura de tres dels seus llibres, l'assaig Raimon Casellas i el modernisme (1983) i els reculls d'articles Literatura, vides, ciutats (1996) i Intel·lectuals, cultura i poder (1997).

"Castellanos ha creat una tradició important de crítica literària i textual. L'ha modernitzat i l'ha posat al dia -remarca el president de l'Institut d'Estudis Catalans, Salvador Giner-. Fins llavors, el model que havia imperat era el de Joan Triadú. Molas va suposar un canvi important. I Castellanos va renovar el panorama encara més. Va ser un militant del catalanisme cultural i un savi acadèmic".

Fer escola

Molas, Muñoz i Giner ressalten que un dels llegats més importants de Castellanos és haver fet escola. Ahir al tanatori, a més de les moltes coneixences i amistats del professor, destacava la presència de molts dels seus alumnes, alguns dels quals han seguit el seu camí docent, com és el cas de Teresa Iribarren. "Era un home d'una intel·ligència formidable i amb una capacitat de treball enorme -va explicar, sense poder evitar fer explícit el desconsol-. En destaco la dimensió humana en l'acostament a la literatura, que és allò que, al capdavall, ens salva. Transmetia el rigor per la literatura i ho feia, per damunt de tot, amb honestedat. Si m'he dedicat a la docència és perquè ell m'hi va empènyer".