Mor als 77 anys el teòleg i filòleg Modest Prats

Figura molt estimada a Girona, Modest Prats va exercir de professor d'història de la llengua catalana a la Universitat de Girona i deixa un extens llegat de recerca sobre el català. El 2004 va ser reconegut amb la Creu de Sant Jordi

El teòleg i i filòleg Modest Prats va morir dissabte a la mitjanit als 77 anys a la residència sacerdotal Bisbe Sivilla de Girona, segons informa el 'Diari de Girona'. Nascut a Castelló d'Empúries el 1936, Prats va ser ordenat sacerdot el 1959 i es va llicenciar en Filologia romànica a la Universitat de Barcelona i en Teologia a la Pontifícia Universitat Lateranense. El 2004 va ser reconegut amb la Creu de Sant Jordi. Des del 2005 era membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans. "Li devem un agraïment infinit pel seu compromís amb la llengua", ha piulat aquest matí al seu compte de Twitter Carles Puigdemont, l'alcalde de Girona.

L'escriptor Josep Maria Fonalleras també s'ha fet ressò de la notícia al seu Twitter i ha qualificat "Referent de la cultura, savi, mestre, home de pau i civilització". A més de la tasca acadèmica, Màrius Serra ja dit en aquesta mateixa xarxa social que Prats va ser, "una sola vegada", autor de ficció a "Rigorosament literal".

Modest Prats va exercir de professor en diversos centres docents eclesiàstics i al Col·legi Universitari de Girona. Fins al 2002 va exercir de professor d'Història de la llengua catalana a la Universitat de Girona. Va dirigir  la delegació a Girona de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma i va ser el primer delegat del departament de Cultura. El seu llegat inclou les obres 'Notes sobre la "Controvèrsia" sobre la perfecció de l'idioma català' (1974), 'La segona part de les "Instruccions per a l'ensenyança de minyons" de Baldiri Reixac' (1976), 'Notes per a una història de la llengua' (1976), 'Verdaguer a la Mare de Déu del Mont', amb Joan Carreres (1984), 'Història de la llengua catalana', amb Josep Maria Nadal i Farreras, 'El futur de la llengua catalana', amb Albert Rossich i August Rafanell i 'Política lingüística de l'Església catalana. Segles XVI i XVII' (1995).

Més continguts de