Mor el vocalista de Los Panchos

MèxicCáceres va arribar a ser primera veu del trio Los Panchos, va popularitzar el bolero i va exercir una tasca artística que va "alimentar el romanticisme en la música mexicana" durant uns anys, segons la nota de condol que ha enviat el govern mexicà avui.

A través d'un comunicat, el Consell Nacional per a la Cultura i les Arts (Conaculta), l’organisme que té les competències en cultura en aquest país, ha expressat el seu pesar per la pèrdua de qui va ser un dels líders del trio, fundat el 1944 per l'empresa discogràfica CBS.

El cantant, compositor i primera veu de Los Panchos va néixer el 2 de maig del 1934 a Mèrida, la capital de l'estat de Yucatán, i va morir dilluns, 22 d'agost.

Cáceres Méndez "es va integrar en aquesta llegendària agrupació als anys seixanta, després d'haver participat en el trio Monterrey, el trio Las Sombras i Los Tecolines, del qual va ser fundador", indica la nota de Conaculta.

Amb Los Panchos, el cantant va gravar més de dos-cents temes entre el 1966 i el 1971, inclosos en discos com Volví la espalda, Que no te cuenten cuentos i un àlbum format per cançons del compositor Armando Manzanero.

També va participar en els primers discos que va fer el trio "amb artistes convidats com Gigliola Cinqueti, Javier Solís, Eydie Gormie i Estela Raval", segons assenyala el butlletí.

El trio Los Panchos original el van formar els mexicans Alfredo El Güero Bojalil Gil, José de Jesús Chucho Navarro Moreno, i el porto-riqueny Herminio Avilés Negrón, més conegut com a Hernando Avilés. La formació es va anar renovant i en un d’aquests canvis hi va entrar Cáceres.

Los Panchos van marcar una època en la música romàntica llatinoamericana de mitjans del segle passat, en cantar amb un estil particular als amors i infortunis dels enamorats i també van deixar empremta en el cinema mexicà. Entre altres cintes, van participar en Rayito de lluna (1949), Calle (1952), Aventurera (1949) i Miradas que matan (1954).