Cultura 04/07/2018

Mor als 78 anys Robby Müller, el director de fotografia de Wim Wenders, Jim Jarmusch i Lars von Trier

El seu llegat inclou pel·lícules mítiques com 'París, Texas', 'Sota el pes de la llei' i 'Rompiendo las olas'

Ara
2 min
Emily Watson a 'Rompiendo las olas', de Lars von Trier

BarcelonaEl director de fotografia Robby Müller, conegut pels seus treballs amb cineastes com Wim Wenders, Jim Jarmusch i Lars von Trier, va morir dimarts als 78 anys al seu domicili d'Amsterdam, víctima de la demència vascular que patia des de fa anys i que li havia fet perdre la parla i la mobilitat.

Format a l'acadèmia del cinema holandesa, Robby Müller va ser l'aprenent i assistent de càmera de Gerard Vandenberg i es va graduar com a director de fotografia amb curtmetratges, un dels quals, 'Alabama (2000 Light years)' era de Wim Wenders, que aleshores també estudiava. Després, va debutar com a director de fotografia d'un llargmetratge amb la primera pel·lícula de Wenders, 'Summer in the city', i van culminar la seva relació amb la mítica 'París, Texas', que va ser reconeguda amb la Palma d'Or del Festival de Canes.

Un altre dels cineastes més rellevants en la carrera de Müller és Jim Jarmusch: van treballar plegats a 'Sota el pes de la llei', 'Mystery train', 'Dead man', 'Ghost dog: El camino del samurai' i 'Coffee and cigarretes'. També ho va ser Lars von Trier, per a qui va fer la fotografia de 'Rompiendo las olas' i 'Bailando en la oscuridad'.

Robby Müller estava considerat un dels grans directors de fotografia europeus. Als Estats Units va treballar en el clàssic de cinema punk 'Repo man', d'Alex Cox, i en algunes pel·lícules dels anys 70 de Peter Bogdanovich: 'Saint Jack' i 'Tothom va riure'.

Al llarg de la seva trajectòria, companys de professió el van destacar per la seva intuïció en el ritme i l'enquadrament, i pel lirisme dels moviments de la càmera. També ressaltaven la seva capacitat d'utilitzar la llum causant efectes extraordinaris. Segons el britànic Steve McQueen, que va treballar amb Müller a 'Caribs' Leap', en totes les produccions de Müller hi havia una certa "màgia o poesia". McQueen el comparava amb un músic de blues perquè, segons ell, "tocava només alguns acords i transmetia el que necessitava transmetre".

stats