Art
Cultura 08/08/2020

L'art noruec medieval dialoga amb el català al Museu Episcopal de Vic

En el període 1100-1350 el culte i les idees associades eren les mateixes arreu d'Europa

i
Antoni Ribas Tur
4 min
Exposició art medieval de Catalunya i Noruega al Museu Episcopal de Vic

BarcelonaL'arquitectura i l'art medievals es van estendre, amb variacions, arreu d'Europa. Per això s'han convertit en un emblema i als bitllets de 10 euros hi ha un portal romànic, i als de 20 un finestral gòtic. Al Museu Episcopal de Vic (MEC) criden l'atenció sobre aquest detall perquè tenen en cartell una exposició d'ambició precisament europea: amb el diàleg de Nord & Sud. Art medieval de Noruega i Catalunya 1100-1350 expliquen com els diferents països van compartir, per damunt dels estils, un llenguatge comú. "Un català que fos per Noruega o un polonès que anés a Portugal notaria diferències en les esglésies, però un cop hi entrés, tot el tipus de mobiliari, la iconografia que hi trobaria i fins tot els ritus serien iguals i se sentiria dins una mateixa comunitat cultural", explica Marc Sureda, conservador del museu i comissari de la mostra juntament amb la també conservadora del MEC, Judit Verdaguer, i els comissaris adjunts Micha Leeflang i Justin Kroesen. L'exposició està organitzada amb el Museu Catharijneconvent d’Utrecht i abans de Vic es va poder veure a la ciutat neerlandesa.

Frontal de Sant Olaf (a l'esquerra) i  un frontal narratiu de Sant Cebrià

La mostra, que es pot visitar fins al 15 de setembre, inclou una vintena de peces, la meitat de les quals són catalanes i les altres noruegues. El diàleg no és estilístic sinó tipològic, en casos com els frontals d'altar, les marededeus de fusta i retaules-tabernacle. Entre els plats forts hi ha el frontal de Sant Olaf. El cos d'aquest sant guerrer va ser traslladat a la catedral de Trondheim, que es va convertir en el principal centre de pelegrinatge a Escandinàvia a l'Edat Mitjana. Mentre que els frontals d'altar són semblants, els Crists noruecs no van vestits com els catalans sinó que van nus i tenen una expressivitat més marcada, com es pot veure en una altra de les peces emblemàtiques, el Crucifix de Haug. Les diferències també es donen en les marededeus: les noruegues conserven la policromia original, mentre que les catalanes van ser repintades. També difereixen en la procedència: les nòrdiques acostumen a ser importacions, de les peces o dels artesans que les van fer, i les catalanes de tallers locals.

'Corpus' d'un crucifix potser del Pirineu occidental (a l'esquerra) i 'El rei crucificat' noruec

"A partir del segle XI la manifestació del culte i les idees que hi estan associades són les mateixes a tot Europa, i volem posar en relleu la connexió que unia tot Europa en aquell moment i que ha desaparegut en la majoria dels seus territoris centrals", diu Sureda. "Entre les obres del segle XII i les del segle XIII exposades podem dir que un pintor català i un noruec, tret d'alguna matèria, pintaven de la mateixa manera –explica Verdaguer–. L'únic que hi ha és una evolució tècnica molt marcada a partir del segle XIII basada fonamentalment en l'ús de l'oli, tant en les obres catalanes com en les noruegues".

Un reliquiari en forma de caseta (a l'esquerra) i una casa daurada noruega adornada amb caps de drac

Marc Sureda defineix les obres exposades com "les restes d'un naufragi" perquè Catalunya i Noruega són els únics llocs d'Europa on s'han conservat "en gran proporció" peces com les exposades. "Hi ha diferents factors perquè això s'hagi produït –diu Verdaguer–. Un és l'aïllament geogràfic: la retallada costa dels fiords noruecs i els Pirineus i els boscos interiors catalans han protegit aquestes obres durant segles. Un altre factor interessant i determinant és el protestantisme, que va destruir l'art catòlic de bona part del centre d'Europa, però que a Noruega va ser més tolerant".

"Els noruecs van adoptar el luteranisme mainstream i no van tenir una gran preocupació de l'altar –explica Sureda–. No van fer grans despeses però es van quedar amb el que tenien. En canvi, als Països Baixos, a l'Anglaterra de mitjans del segle XVII, a França amb les guerres de religió i en algunes parts d'Alemanya es va optar per altres variants del protestantisme com el calvinisme, en què la imatge és idolatria, i s'ho van carregar tot sistemàticament". Precisament el model de moltes obres noruegues eren les angleses i les del nord de França, que van desaparèixer. A Catalunya, tot i que el Barroc va entrar en moltes esglésies, "una força conservadora", com recorda Sureda, va fer que les anteriors sobrevisquessin. Una última raó és la creació de museus per recuperar l'art medieval a finals del segle XIX, un dels quals és l'Episcopal de Vic. El cas dels frontals d'altar és especialment revelador: 55 del centenar que es conserven arreu d'Europa són a Catalunya i 33 a Noruega. Els catalans més antics són del segle XII i els noruecs comencen a aparèixer al XIII.

Nord & Sud. Art medieval de Noruega i Catalunya 1100-1350 s'inscriu en la línia d'exposicions d'afany internacional del MEV en els últims anys gràcies a la seva pertinença a la Xarxa de Museus d'Art Medieval d'Europa. "Aquesta xarxa ens ha permès sumar esforços amb museus amb els quals compartim una identitat medieval i l'objectiu d'explicar el món medieval amb les nostres col·leccions", conclou Sureda.

stats