El Museu del Manga de Tokyo ressegueix la història del manga de postguerra
S'hi poden veure les principals obres del gènere dels darrers cinquanta anys. També inclou manga europeu i nord-americà
KyotoFa pocs anys que el terme manga és dins el diccionari català, però el còmic japonès té una llarga història que podem veure des dels seus orígens en una sala del Museu Internacional del Manga de Tokyo. Fins on es remunta l'origen del manga? Hi ha postures irreconciliables sobre aquesta qüestió. Però totes coincideixen a dir que la maduresa d'aquest art figuratiu no va esdevenir fins després de la Segona Guerra Mundial, gràcies sobretot a Osamu Tezuka, considerat com al pare del manga.
Ara, una exposició sobre la cronologia d'aquest gènere es pot veure al Museu Internacional del Manga de Kyoto. Es centra en el període de 1945 a 2010, i s'hi poden llegir les obres principals del manga d'aquestes sis dècades. Shuzo Ueda, director del museu, explica que l'equipament "és un centre de recerca sobre el manga que exposa els resultats. La nostra feina no es limita només a manga japonès: també integrem el manga europeu o americà".
Com tots els gèneres artístics, el manga ha fluctuat amb els esdeveniments històrics i les preocupacions de cada època. Publicat l'any 1947, Shintakarajima –La nova Illa del Tresor– va inaugurar una expressivitiat i un dinamisme fins aleshores inèdit. En el decenni següent, després de la marxa de les forces d'ocupació americanes, ninjes i guerrers van sortir a la superfície, i també els robots benefactors, com l'irreductible Astroboy del prolífic Tezuka.
Durant els anys seixanta, el manga va prendre un gir adult, social i polític, que reflecteixen còmics com Kamui Den (La llegenda de Kamui), del molt esquerrà Sanpei Shirato o Ashita no Joe (Joe del Demà), dues sèries sobre els aldarulls estudiantils al tombant dels anys seixanta.
L'ebullició financera dels anys vuitanta va desencadenar massivament el manga i el va portar a temes de luxe abjecte. Però també va ser el moment en què van emergir talents únics, com l'Akira de Kazuhiro Otomo. El director Ueda recalca que va ser a partir dels vuitanta quan el manga "va ser començat a percebre's com a subjecte d'estudi i d'expressió artística".
Després de mig segle de vida, el manga és una rentable maquinària comercial multimèdia, indissociable de l'animació, el cinema i els videojocs, un còctel explosiu que dominen els editors de revistes per a adolescents i ha creat un exèrcit d'herois universals capitanejats per Naruto.
