Art

El Museu Picasso rep la donació de dues escultures d'Emili Fontbona

'Mariner de Tarragona' i 'Dona d'Amposta' evoquen l'artista que va veure com Picasso s'introduïa en el camp de l'escultura

Pablo Picasso recordava amb molta precisió on havia fet la seva primera escultura, Dona asseguda, l'any 1902: la casa familiar de l'escultor Emili Fontbona, una torre al carrer Pàdua de Barcelona. Un exemplar de la posterior fosa en bronze de  Dona asseguda va ingressar al Museu Picasso l'any 1962 gràcies a una donació de Jaume Sabartés, i a partir d'ara està acompanyada de dues obres d'Emili Fontbona, Dona d'Amposta i Mariner de Tarragona, gràcies a una una donació de l'historiador de l'art Francesc Fontbona, nebot net l'artista.

Les dues obres es poden veure fins al 7 de juny en una exposició ubicada dins el recorregut de la col·lecció permanent de Picasso, que inclou vint obres més –entre les quals dues escultures més de Fontbona, Medalló amb al·legories de la poesia èpica i la poesia mística i Cap de faune–, diversos retrats que li va fer Picasso, un altre a l'oli de Marià Pidelaserra i una selecció de fotografies i documents. "Pablo Picasso havia passat bona part de l'any 1901 pràcticament sol a París amb Emili Fontbona, perquè a partir del mes de juny van marxar tots els amics que tenien a la ciutat. Es van quedar tots dos sols i van tenir l'oportunitat de fer una amistat molt intensa", afirma Francesc Fontbona. "Van tornar a Barcelona amb molt poca diferència –continua–, entre els últims dies del 1901 i els primers dies del 1902, i a la ciutat van continuar la seva amistat". La relació entre els dos artistes es va prolongar fins al 1904, quan Pablo Picasso va marxar definitivament a París. "Marià Pidelaserra afirmava que Fontbona era l'àngel que els guardava a tots i Picasso el dimoni del qual calia fugir", afirma la professora de la Universitat Rovira i Virgili Núria Gil Duran a la publicació de l'exposició. 

Les escultures d'Emili Fontbona són molt escasses: se'n coneixen només una dotzena. La raó d'aquest catàleg tan breu està en el fet que la seva trajectòria va ser molt curta: va començar a finals de la dècada del 1890 i va quedar estroncada l'any 1905, perquè patia crisis nervioses i el van ingressar l'any següent, diagnosticat com a esquizofrènic, a l'Institut Frenopàtic de les Corts, on va morir el 1938. Precisament, segons es deia dins la família, la mare d'Emili Fontbona va destruir alguns dels seus treballs perquè creia que l'art era el que li havia deteriorat la salut mental. Segons Núria Gil Duran, la trajectòria de Fontbona va estar marcada per "una certa incomprensió familiar i per l'aïllament social", i recull que, després de treballar a la Sagrada Família com a modelista, Antoni Gaudí va atribuir les seves crisis nervioses a "la falta de disciplina".

La donació al Museu Picasso s'inscriu en el tiratge sense afany de lucre fet l'any 2014 de  Dona d'Amposta i Mariner de Tarragona, fetes originàriament en fang el 1902Van impulsar el tiratge Núria Gil Duran i el col·leccionista Joan Josep Sabaté Ramon. De les escultures de Fontbona, Eugeni d'Ors en va destacar "la sinceritat bàrbara", "l'aspror popular" i "l'expressió popular". També la seva grandesa malgrat les petites dimensions. Els exemplars van ser sufragats per diversos subscriptors, la qual cosa va permetre fer donacions al Museu de Montserrat, el Museu d'Art Modern de Tarragona, el Casino d'Amposta, el Museu Nacional d'Art de Catalunya, el Museu Frederic Marés i ara el Museu Picasso. Així mateix, Fontbona té previst donar un exemplar de  Medalló amb al·legories de la poesia èpica i la poesia mística,  que és un homenatge a Jacint Verdaguer, a la Casa-Museu Verdaguer a Vil·la Joana, l'última casa on va viure, i a la Casa Museu Verdaguer a Folgueroles, on havia nascut el 1845.