El Museu de la Vida Rural recorda l'estada de Rusiñol a Poblet
Santiago Rusiñol i Ramon Casas es van instal·lar a Poblet el 1889 per pintar les ruïnes del monestir. El Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí recorda l'estada que va marcar l'artista del Cau Ferrat.
BARCELONA.A Santiago Rusiñol la vida familiar l'ofegava. Estava decidit a consagrar la seva vida a l'art, i la seva sogra no veia amb bons ulls que marxés de casa i abandonés l'esposa i la filla durant setmanes. El primer viatge el va fer el 1887 a Granada, seguint l'estela de Fortuny. Dos anys més tard en va fer un altre de més modest, però que li va canviar la vida. Després de passar tres setmanes amb Ramon Casas a Poblet, el maig del 1889, Rusiñol no va tornar a casa. Els dos amics van emprendre la volta a Catalunya en carro. Van passar per Sant Benet de Bages i Alcover, i a l'estiu es van instal·lar a Navarcles, on la família de Casas solia estiuejar. Quan finalment van tornar a Barcelona al setembre, Rusiñol va donar poders notarials a la seva dona per administrar els seus propis béns i va marxar a París.
Les pintures que Rusiñol va fer al monestir cistercenc destil·len recolliment i malenconia. Les ruïnes són un gran tema de la pintura romàntica, però Rusiñol en va fer una lectura molt subjectiva, recordava ahir Vinyet Panyella a la presentació de l'exposició Santiago Rusiñol. La campanya de Poblet de 1889 , que avui obre les portes al Museu de la Vida Rural a l'Espluga de Francolí. L'autora de Paisatges i escenaris de Santiago Rusiñol ha concebut una mostra de petites dimensions i molt acurada. A través de nou pintures, quatre dibuixos, les reproduccions de diversos documents, cartes i algunes obres d'art més explica l'ambient en què Rusiñol es movia abans de la campanya, com buscava trobar-se a si mateix amb aquestes escapades i l'impacte que aquesta estada va tenir en la seva obra posterior.
Quan l'art desafia el mal temps
A més de representar un punt d'inflexió en la vida i l'obra de Rusiñol, l'estada a Poblet va suposar la consolidació de la seva amistat amb Casas. A l'exposició es pot veure la reproducció d'un petit dibuix de Casas on Rusiñol apareix pintant davant les muralles del monestir tapat fins als ulls. Malgrat que la primavera del 1889 va ser freda i ventosa, no es van estar de pintar a l'aire lliure. A Barcelona hi va quedar un altre bon amic de Rusiñol, l'escultor Enric Clarasó. Compartien taller al primer Cau Ferrat, que era al carrer Muntaner, i Rusiñol el va tenir al dia per carta dels avenços de la campanya de Poblet.
La majestuositat de les ruïnes
La joia de l'exposició és la pintura Tombes de Poblet . Panyella destaca d'aquesta obra de grans dimensions com Rusiñol juga amb el punt de fuga de la composició per fer mirar a l'espectador el que a ell més li interessava. A l'esquerra, els sepulcres adossats en un dels murs de l'edifici. I a la dreta, una heura que s'escola per una finestra, un símbol de com la natura s'anava apoderant de les ruïnes. L'obra va ser un èxit de crítica quan es va exposar a la Sala Parés aquella tardor, i l'any següent
va ser reconeguda amb una Medalla de Segona Classe a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid.
A Poblet, Rusiñol va pintar tres teles més: un interior del monestir, una vista d'una de les terrasses i un retrat de Sebastià Sumalla, el guardià de les ruïnes. Les dues primeres s'han perdut. El retrat del vigilant forma part de la mostra: "Sumalla era profundament anticlerical i anticarlí, ferreny i una mica fatxenda", diu Panyella sobre aquest personatge, que dissuadia els lladres de carreus amb la seva escopeta i que ha passat a la posteritat gràcies als testimonis que en van deixar els excursionistes, com va ser-ho el mateix Rusiñol, al llarg de quaranta anys.
