Tres segles d'art en una nova exposició al Museu Diocesà

BarcelonaTres llenços i deu gravats de Francisco de Goya serveixen de punt de partida de l'exposició que s'inaugura avui al Museu Diocesà de Barcelona, que inclou 49 obres de la col·lecció Ibercaja que recorren de forma cronològica l'art espanyol dels últims tres segles. De Goya als nostres dies, que s'inicia amb pintures de la segona meitat del segle XVIII, pretén donar a conèixer el patrimoni de l'entitat bancària aragonesa, que tant conserva obres de l'autor de Fuendetodos com de diferents artistes del segle XIX i d'altres del XX com Pablo Gargallo, Antoni Clavé, Josep Guinovart, Antonio Saura o Lucio Muñoz. La comissaria de la mostra, Dolores Durán, ha explicat avui en roda de premsa que no és casual que Goya sigui pres com a punt de partida, perquè "és l'iniciador de la modernitat i, a més d'aragonès, un gran artista universal".

Les tres pintures de Goya que han viatjat fins a Barcelona són l'esbós de la volta del Coreto de la Verge al Santuari del Pilar, conegut com a La Glòria o l'Adoració del Nom de Déu, i dues petites pintures: "El dos de maig de 1808 a Madrid (o La càrrega dels mamelucs)" i Ball de màscares. L'esbós va ser pintat entre 1771 i 1772, mentre que l'oli sobre paper enganxat a taula del dos de maig és de 1814 i "Ball de màscares" data de 1815. Al costat d'elles s'han col·locat deu estampes dels seus Caprichos, Disparates, Desastres de la Guerra i Tauromàquia, en les quals reflecteix fantasies, horrors i crueltats. En el mateix àmbit, s'exposen altres obres d'autors coetanis seus com Corrado Giaquinto, Antonio González Velázquez, Francisco Bayeu i Mariano Salvador Maella.

En una altra planta del Museu s'han ubicat les obres que van del romanticisme a les primeres avantguardes, en les quals és "fàcilment reconeixible", segons Durán, l'estela de Goya. La sèrie s'inicia al segle XIX, quan el neoclassicisme dóna pas al romanticisme i al realisme, i també inclou una sèrie de paisatges de principi del segle XX en què queda clara la pervivència de l'essència romàntica. Destaca un paisatge de Santiago Rusiñol de 1918 de la ciutat de Girona i estan també representats Mariano Barbasán, Aureliano de Beruete, Eugenio Lucas Velázquez, Jaume Morera Galicia, Cecilio Plá, Francisco Pradilla i Marcelino de Unceta.

L'exposició conclou amb l'àmbit De les ciutats irreals a la recerca de l'esperit nou, corresponent al segle XX, l'època més representada en la col·lecció d'Ibercaja. Crida especialment l'atenció l'escultura de Pablo Gargallo El jove de la margarida o l'aragonès, un bronze de l'any 1927, per al qual l'artista va poder haver pres com model Pablo Picasso. Altres dues escultures de Pablo Serrano, La pagesa, i Cibeles, de Honorio García Condoy, també ocupen una part de la sala. En l'apartat de pintura, es poden veure obres de José Manuel Broto, Antoni Clavé, Carlos Franco, Juan Genovés, Emili Grau Sala, Josep Guinovart, Lucio Muñoz, Antonio Saura, Joaquin Vaquero Palacios o Manolo Valdés. El director del Museu Diocesà, Josep Maria Martí Bonet, ha mostrat aquest migdia la seva satisfacció per poder acollir l'exposició. Les obres, algunes d'elles exposades per primera vegada al públic, podran veure's fins al pròxim dia 8 de gener.