El Museu Picasso exposa les litografies de l'artista

Pablo Picasso va començar a treballar amb la tècnica de la litografia l'any 1919, tot i que no va ser fins a la dècada dels 40 que es va començar a prodigar en aquest camp. Fins aleshores, aquest procés –que va ser implementat l'any 1796 pel músic alemany Senefelder– només li havia servit per il·lustrar les publicacions dels seus amics, les cobertes dels catàlegs de les exposicions o, fins i tot, les targetes de felicitació. Però quan, l'any 1945, va anar a parar al taller de Fernand Mourlot, va decidir potenciar la pràctica d'aquest mecanisme: mica en mica va modificar el procediment inicial, que només necessitava una planxa de pedra, i va traslladar-lo a d'altres materials més dúctils. L'època més prolífica en aquests treballs s'estén entre 1945 i 1955. I això és el que el Museu Picasso ha penjat a les parets de tres sales de la seu del carrer Montcada. L'exposició obre portes avui, i durarà fins a principis d'octubre.

Ja fa un temps que el Picasso promet una reforma. Aquesta mostra es pot considerar una avantsala del seu futur, segons anunciava aquest matí Malén Gual, conservadora del Museu, durant una visita per als mitjans. L'exposició és curta, però exhaustiva. Comença amb una vitrina didàctica, per explicar al visitant en què consisteix la tècnica litogràfica, i continua amb tres ambients diferents, que reten compte de les primeres passes de Picasso en aquest terreny, de l'ús de la litografia per endinsar-se en el cartellisme (s'hi veuen els cartells per a la Trobada Internacional de Joves per la Pau a Niça, o per a Valuaris) i, finalment, de la seva relació amb Françoise Gilot, que data precisament d'aquesta època.