ART

Sis centres d'art amb fronts oberts

Hi ha problemes econòmics i concursos pendents per dirigir centres com el Macba o Arts Santa Mònica

El sector de l'art contemporani barceloní està en crisi i immers en un procés de canvi. Hi ha concursos previstos per a la direcció del Macba –l'ampliació del qual segueix en curs–, l'Arts Santa Mònica, La Virreina i La Capella. Altres centres de referència com la Fundació Joan Miró i la Fundació Antoni Tàpies lluiten per l'estabilitat econòmica. A més, les condicions de la direcció de la Fabra i Coats van canviar enmig d'una polèmica i Joana Hurtado continua, però només com a directora del centre d'art i amb contracte d'autònoma. 

Alerta roja als museus d'art contemporani de Barcelona

Fabra i Coats

La trencadissa d'una direcció designada per concurs públic

Les associacions d’artistes, galeristes i crítics d’art van reaccionar amb contundència a la decisió de l’Icub de dividir la Fabra i Coats en dos projectes separats –una fàbrica de creació i un centre d’art–, al contrari del que s’havia previst en l’últim concurs públic el 2019. Van qualificar de “degradant” que la directora escollida en aquell procés, Joana Hurtado, fos cessada i recontractada com a autònoma per dirigir només el centre d’art. “Vam calibrar malament que una persona pogués fer la gestió compartida de dues coses, que tenen lògiques diferents”, reconeix Subirats. Tot i així, posa en relleu que Hurtado es podrà centrar en la feina de directora artística del centre d’art.

La Fabra i Coats oferirà residències gratis però més curtes

Per si no n'hi hagués prou, està previst que el centre d'art de la Fabra i Coats canviï d’ubicació dins el mateix complex en el moment que es pugui construir al seu lloc l'Escola de Música de Sant Andreu. “El centre d’art ocupa ara una posició que és millor per a l’escola de música i es traslladaria a l’espai simètric que està buit al costat; és un problema de combinar els espais que queden entre el centre d’art i l’escola de música”, diu Subirats. En qualsevol cas, segons fonts municipals, no hi haurà cap canvi de localització fins que es pugui fer la inversió total necessària perquè no s'hagi d'interrompre ni l'activitat del centre d'art ni la de l'escola de música.

Macba

Ferran Barenblit, renovat per un any i no cinc

El director del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), Ferran Barenblit, va entrar-hi després d'un terratrèmol majúscul. Ell ha hagut de bregar en la disputa per la capella de la Misericòrdia, després que l'Ajuntament l'oferís a Salut per construir-hi un nou CAP Raval Nord al mateix temps que el museu la tenia cedida per construir-hi una ampliació. Però el director no podrà gaudir de la resolució del conflicte (un nou edifici a la plaça dels Àngels): la renovació del seu contracte, anunciada al juliol, va ser per un any en lloc de cinc, com els del primer mandat. Joan Subirats posa en relleu "la unanimitat" del patronat a l'hora de decidir buscar un altre responsable que capitanegi la nova etapa del museu, tot i que la programació de Barenblit es prolongarà fins al 2023. La convocatòria del concurs està prevista per a la primavera. "Hauria sigut molt positiu per al Macba renovar el contracte de direcció per tenir l’estabilitat necessària que permeti continuar desplegant tot el potencial d’un museu de primer ordre internacional –lamenta Ferran Barenblit–. Com que no ha sigut possible, estic satisfet d'haver acordat amb els òrgans de govern un relleu ordenat i serè, pel bé del futur de la institució i per acompanyar al llarg d'aquest any alguns projectes cabdals per al Macba".

Arts Santa Mònica

La nova consellera arriba amb el concurs de direcció sota el braç

L'Arts Santa Mònica, que en l'última dècada ha encadenat canvis de rumb i direcció realment fugaços, va quedar per últim cop sense director el 2017, de nou de manera traumàtica: Jaume Reus va ser cessat i, segons el Pla de Museus vigent aleshores, el centre s'havia de destinar a l'arquitectura. La proposta va quedar al calaix i l'any passat Àngels Ponsa, que aleshores era  directora general de Creació, Acció Territorial i Biblioteques del departament de Cultura, va explicar que el futur del centre estaria destinat a ser una plataforma on exhibir l'excel·lència creativa del país.

La convocatòria del concurs per trobar el nou director ha arribat fa pocs dies, després que Ponsa fos nomenada consellera de Cultura. A les bases es pot veure que la línia del Santa Mònica serà una altra: “Un espai pluridisciplinar adreçat a les pràctiques artístiques contemporànies que aposti per la qualitat, la innovació, el risc i la reflexió”. L'Arts Santa Mònica va passar a dependre de l'ICEC per agilitzar-ne la gestió. "Mentre no hi ha hagut direcció hem anat parlant amb els altres equipaments i fent exposicions que altres no feien", diu la cap de l'Àrea de Difusió i Cooperació Artística del departament de Cultura, Conxita Oliver.

Fundació Joan Miró

Endavant gràcies al rescat públic i mecenes com Antoni Vila Casas

La pandèmia ha agreujat la situació ja delicada del centre. Es preveien unes pèrdues de 3,4 milions d’euros que la institució va reduir a 2,2 milions a través d’un ERTO del 100% de la plantilla, encara vigent; la suspensió dels contractes de serveis externs d'atenció al públic o neteja i l'increment d'ingressos com els patrocinis. Ara només obren el cap de setmana. La fundació va demanar aportacions extraordinàries per la crisi del covid: l’Ajuntament de Barcelona s’ha compromès a aportar 1 milió d’euros; la Generalitat, 750.000; la Diputació, 100.000, i s’espera la resposta del ministeri de Cultura. “El ministeri ha anat abaixant la seva aportació”, lamenta Joan Subirats. Els pressupostos espanyols preveuen 190.000 euros (un increment de 90.000 respecte a l'any anterior). El pressupost municipal inclou 100.000 euros més. 

“En aquest moment aportem el 50% del pressupost i cal veure com repensem la funció, l’atracció i el projecte de futur de la fundació. Marko Daniel i la presidenta del patronat, Sara Puig, estan fent un esforç enorme per aconseguir més fons i generar dinàmiques noves. L’ideal seria que la Generalitat, el ministeri de Cultura i l’Ajuntament de Barcelona poséssim una quantitat similar i asseguréssim les bases del funcionament habitual del museu i que tinguéssin més capacitats per explorar altres coses”, diu Joan Subirats.

Les alarmes van saltar a la fundació el gener de l’any passat quan van acomiadar mitja dotzena de treballadors i van fer públic un dèficit de 500.000 euros. Segons fonts de la institució, van acabar l’any complint el seu objectiu pressupostari, gràcies a un augment d’un 3% de públic (hi van entrar 364.515 persones) i l’augment d’aportacions privades, com els 100.000 euros cada any durant una dècada de la Fundació Vila Casas.

Fundació Antoni Tàpies

Es buscarà un nou director quan millori la situació de la institució

La Tàpies segueix endavant gràcies a la feina de l’equip, després que el director, Carles Guerra, deixés el càrrec al gener. Fonts de la institució reconeixen que la situació és fràgil i que no es convocarà un concurs per trobar el relleu de Guerra fins que s’hagi enfortit la institució per fer-la atractiva per als possibles candidats.

Com la Miró, la Fundació Antoni Tàpies és privada –però reben finançament de l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el ministeri, amb un pressupost que està al voltant dels 2 milions anuals– i els hereus de l’artista hi tenen un pes molt destacat. “Cal fer un canvi en el sistema de governança”, explica Subirats, que també posa en relleu la necessitat de l’acord amb la família de l’artista. “La seva ubicació és idònia –explica–, perquè estan el centre, però no gaudeixen de la força que els podria donar aquesta localització. El centre no ocupa la posició que hauria d’ocupar”. Hi passen unes 50.000 persones a l'any.

La Capella

L’Ajuntament fa marxa enrere i no la fusionarà amb La Virreina

El sector va rebre com una galleda d’aigua freda la intenció de l’Icub d’incloure-la en les competències del pròxim director de La Virreina per optimitzar recursos entre dos equipaments molt pròxims. Després de debatre-ho amb diferents agents, han canviat d'opinió i mantindrà la seva pròpia línia artística. “El que ens semblava més eficaç i eficient estructuralment no ho és si es té en compte la història i les trajectòries de cada centre. Hem de separar la direcció administrativa, que pot tenir alguns elements comuns, sense que impliqui que la direcció artística sigui la mateixa”, explica Subirats. Així que es faran dos concursos diferenciats. L'actual director de La Virreina, Valentín Roma, va guanyar el concurs convocat per l'Icub el 2016 amb validesa de dos anys i una pròrroga de dos anys més que finalitzen enguany.

  • Etiquetes