LA GESTIÓ DEL PATRIMONI
Cultura 05/03/2011

Museus en una nebulosa

Els museus estan inquiets. La crisi no és nova i molts arrosseguen problemes des de fa dècades. L'Associació de Museòlegs critica que es fan grans projectes però que no es pensa com mantenir-los.

Sílvia Marimon
3 min

Barcelona.Museus que obren sense tenir un pressupost per funcionar, museus que arrosseguen problemàtiques des de fa més de tres dècades, museus en eternes i precàries seus provisionals, museus sense personal o sense diners per fer noves adquisicions... Por a la crisi i a les retallades? "Malauradament, la crisi ha arribat sense que haguem pogut resoldre tots els problemes que veníem acumulant", lamenta la presidenta de l'Associació de Museòlegs de Catalunya, Carme Clusellas. "Es fan projectes de nous museus i se n'avalua el cost de realització, però a vegades s'oblida que els museus també necessiten un pressupost mínim de funcionament, n'hi ha que neixen sense un pla de viabilitat de futur." Aquest hivern dos dels centres d'interpretació del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (COMEBE), Internacionals a l'Ebre i Soldats a la Trinxera, no van poder obrir de manera permament perquè ni l'Ajuntament de la Faterella ni el de Vilalba dels Arcs podien assumir un treballador exclusivament dedicat al museu. Amb l'objectiu d'optimitzar els recursos, el COMEBE va optar per només obrir els dos centres quan es fessin visites guiades.

A Clusellas no li preocupa tant que obrin nous museus com que es practiqui una "política d'aparador": "Neixen ràpidament projectes que es volen inaugurar durant la legislatura i es perden molts esforços perquè entra un nou govern amb una nova orientació política." El 2008 l'anterior govern de la Generalitat va aprovar un ambiciós pla de museus de Catalunya que preveia una inversió de 28 milions d'euros. Pràcticament no s'ha dut a terme cap dels seus objectius i ara els museus es mouen en una nebulosa. "La majoria de museus ja van tancar el pressupost al novembre i ho van fer amb una previsió de retallades", assegura Clusellas. A la crisi "ens hi adaptarem racionalitzant despesa, obrint menys hores, reduint les hores d'atenció al públic, fent programacions més àmplies, i enxarxant-nos, cosa que vol dir compartir projectes per rendibilitzar recursos".

Sense escala d'emergències

N'hi ha, però, que afronten la crisi amb unes condicions molt precàries. El 25 de febrer la Generalitat va decidir tancar l'espai Memorial Democràtic perquè un informe dels tècnics de riscos laborals de l'Ajuntament assenyalava que les mesures d'evacuació d'emergència no estaven ajustades a la normativa, tampoc la ventilació ni la retolació de la façana. Doncs bé, el Museu Nacional d'Arqueologia de Tarragona també és lluny dels estàndards normatius. Entre altres dèficits, no té ni una escala d'emergència. A les seves sales acull patrimoni declarat d'interès mundial, però ha de limitar l'accés per problemes d'infraestructura. Les inversions, en aquest cas, fa temps que no arriben i la problemàtica s'arrossega des del 1981, l'any en què es va fer el traspàs de competències entre el ministeri i la Generalitat. L'Estat va transferir la gestió però no la titularitat ni la propietat, una vella reivindicació catalana. Aquest museu està pendent des de temps immemorials del trasllat a l'antiga fàbrica de la Tabacalera. Mentrestant, sobreviu com pot en una seu eternament provisional.

El personal es rebel·la

Un altre museu que ha vist els seus somnis frustrats i que depèn de l'Ajuntament de Lleida és el Museu d'Art Jaume Morera de Lleida. El personal es va sollevar quan al desembre l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, va anunciar que s'ajornava sine die la construcció d'una nova seu per a aquest museu. El projecte ja estava aprovat i fins i tot havia rebut una subvenció d'un milió d'euros de l'Estat, subvenció que s'ha hagut de retornar. Inaugurat el 1914, acull l'obra d'importants artistes moderns i contemporanis, com Jaume Morera, Leandre Cristòfol oiÀngel Jové. Els treballadors denuncien "la manca de recursos econòmics i humans i el permanent estat de provisionalitat" del museu. A més, "el museu incompleix moltes de les disposicions estipulades a la llei de museus de Catalunya". L'edifici és un antic casino i per passar d'una sala a l'altra els visitants han de sortir al carrer. Tampoc no està adaptat per a persones amb mobilitat reduïda.

Qui també està preocupat és l'Ajuntament de Barcelona. Ha invertit molts milions en grans infraestructures i ara tem que la Generalitat no aporti la seva part. El Canòdrom és el nou espai d'art de Barcelona i s'hauria de posar en marxa el setembre del 2011, però "sense el milió d'euros que ha d'aportar la Generalitat no podrà obrir", assegura el responsable de l'Institut de Cultura de la capital, Jordi Martí. El Museu de Ciències Naturals s'inaugura el pròxim 27 de març, però el consorci amb la Generalitat encara no s'ha constituït, fet que pot provocar que el museu funcioni a mig gas. La Generalitat tampoc ha complert, segons l'Ajuntament, de moment, el seu compromís amb una de les obres més ambicioses d'aquests últims anys, el DHUB, museu del disseny. Martí no se sent còmode amb l'incertesa: "Estem preocupats i exigim que es compleixin els compromisos."

Qui respira optimisme és l'Ajuntament d'Igualada. El seu projecte és el Museu de la Premsa, a l'antiga fàbrica Igualadina Cotonera, ja ha rebut dues subvencions de 850.000 i 650.000 euros del ministeri. La previsió és començar les obres el 2012. "Comptem amb dos bons socis, la Generalitat i el Grupo Godó", assegura la regidora de Cultura, Maria Enrich.

stats