CIRC

Un Nadal entre acrobàcies, equilibris i il·lusions

Catalunya s’omple de circ amb propostes que rescaten la tradició o busquen els límits de l’experimentació

Els circs d’arreu de Catalunya despleguen les carpes i pistes amb l’arribada de les festes nadalenques. Enguany hi ha propostes per a tots els gustos: des de muntatges que beuen de la tradició per reivindicar-la fins a espectacles que estripen els límits del gènere per extreure’n el vessant més experimental. Tots volen encomanar la idea que el circ no està cenyit a la infantesa, sinó que qualsevol és benvingut al seu univers farcit d’il·lusions.

Dansar amb l’aigua a l’aire

El Circ de Nadal de Girona suma una pista aquàtica i fonts

El Gran Circ de Nadal de Girona proposa als seus artistes un repte fins ara mai vist a Catalunya: actuar en una piscina amb 120.000 litres d’aigua. La 4a edició del circ portarà al pavelló municipal de Fontajau una pista aquàtica provinent de Rússia amb fonts dansants i dolls d’aigua que interaccionaran amb acròbates, trapezistes, pallassos i mags. “És la pista aquàtica més completa del món. Fins ara només havia sortit una vegada de Rússia”, explica Genís Matabosch, president de Circus Arts Foundation, la productora que organitza l’espectacle.

Enguany el circ reuneix 25 artistes de set països, la majoria dels quals “ja tenen experiència a l’hora de treballar amb aigua”, assenyala Matabosch. És el cas de la ucraïnesa Angelina Prokhorova, que durà a terme un número de cintes dansants entre raigs d’aigua de 12 metres, o de la Troupe Peshkov, que es passejarà per un cable estret en una sèrie d’exercicis de funambulisme damunt de la pista aquàtica. A més del component de risc i innovació que aporta l’aigua, també juga un paper estètic a l’espectacle amb efectes de neu artificial, pluja de bombolles i pirotècnia. “L’aigua és molt impressionant. No té res a veure amb el que hem presentat fins ara”, assegura Matabosch. El Gran Circ de Nadal s’instal·larà a Girona entre el 26 i el 31 de desembre.

La glòria dels anys 30

El Circ Raluy s’inspira en números de principis del segle XX

Els anys 20 i 30 van ser dels més gloriosos per al circ. Aferrant-se a la nostàlgia i a la tradició, el Circ Històric Raluy en recupera l’essència amb un espectacle que vol retre un homenatge a l’època. Amb la carpa desplegada al Port Vell de Barcelona fins al febrer, la companyia s’ha capbussat en el passat per extreure’n els números més emblemàtics i construir un nou espectacle titulat Fortius. L’home forçut, interpretat per Artur Robin, és el principal reclam. “Al principi ens feia una mica de por, no sabíem com ho acolliria el públic. Després d’algunes funcions, hem vist que diverteix i sorprèn”, afirma el director i presentador de l’espectacle, Carlos Raluy. Una història d’amor entre dos acròbates, números amb monocicles i un ballet format per cinc noies també donen forma a l’espectacle, que alimenta l’atmosfera melancòlica de principis del segle XX amb la carpa i els carruatges de l’època. “Volem tenir els espectadors a tocar perquè entrin en aquesta atmosfera captivadora, de somni, familiar i íntima”, indica Raluy.

Un trencaclosques físic

‘inTarsi’ explora l’univers masculí des de la sensibilitat

Les persones som peces d’un gran trencaclosques. Encaixar no és fàcil, però quan ho aconseguim donem forma a un dibuix harmònic. Sobre aquest plantejament carregat de poesia, la Companyia de Circ Eia alça la seva segona creació, inTarsi, que serà al Mercat de les Flors del 21 de desembre al 14 de gener. El títol del muntatge prové d’ intarsio, la paraula italiana per referir-se als objectes de marqueteria que formen dibuixos a partir de les diverses peces. L’espectacle transporta la metàfora a escena, on participen quatre intèrprets que van a la recerca d’una construcció col·lectiva. “Tots són diferents i experimenten moments de baralles, d’exclusió, de reconciliació”, explica el codirector d’ inTarsi Fabrizio Giannini.

La història i el llenguatge acrobàtic de la companyia, que s’expressa a través d’equilibris, dansa, teatre físic i humor, els han portat a explorar l’univers masculí des d’una mirada “més humana i menys testosterònica”. Tots els intèrprets són homes però, segons Giannini, no volien “fer d’homes”. Per això han esquivat “la tendència del circ de posar en relleu la força masculina en detriment de la sensibilitat”.

Més enllà del gènere, la Companyia de Circ Eia busca despertar empatia a l’espectador perquè “formi part de l’atmosfera i l’univers de l’obra des del primer moment”, afirma el codirector. Aquesta voluntat es tradueix en una escenografia que es va modificant al llarg de l’espectacle com si fos un personatge més. “Fem servir un pal xinès, un minitrampolí i una minibàscula en una pista de cinc metres de diàmetre. Les peces adopten diferents formes que desconstruïm, perquè ens agrada que el material també evolucioni”, diu Giannini.

Acrobàcies al soterrani

Los Corderos imagina un món de ciència-ficció a l’Ateneu Popular de 9 Barris

Malgrat que majoritàriament s’associa amb la màgia, el circ també pot habitar universos de ciència-ficció. La companyia Los Corderos ha escollit aquest context per ubicar-hi Soterrani còsmic, la proposta del 22è Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular 9 Barris, que es pot veure fins al 21 de gener. Inspirant-se en la Guia galàctica per a autoestopistes de Douglas Adams, Los Corderos ha imaginat el viatge de cinc germans que viuen en un soterrani on impera una quotidianitat que no té res a veure amb la nostra. El codirector de Soterrani còsmic, Pablo Molinero, explica que els protagonistes “creen un univers propi on cadascú té les seves funcions” i on “els diners, per exemple, no tenen la importància que hi donem nosaltres”.

Al món d’aquests cinc germans, un ha d’escalar un pal abans de posar-se al llit mentre un altre toca una guitarra en forma de patinet. Los Corderos s’apropia així de les acrobàcies i els equilibris en trapezis per transportar-los al terreny teatral. La ficció de l’espectacle orbita al voltant “d’una civilització on aquestes coses són normals”, diu Molinero, que considera que a través del circ l’espectacle aconsegueix “molta més riquesa expressiva”. També hi ha una cantant que interpreta música electrònica, “la més adequada en aquest escenari còsmic”. Tot plegat pretén despertar reflexions sobre com l’ésser humà s’organitza per viure en societat. Segons el codirector, el muntatge forma part del gènere del circ bastard i posa els protagonistes en situacions extremes per parlar de la convivència i posar en dubte les convencions que imperen entre nosaltres.

El circ dels més joves

Los Galindos crea un espectacle amb artistes d’entre 11 i 15 anys

Fa temps que, per a Los Galindos, posar en marxa un espectacle durant les festes nadalenques s’ha convertit en una tradició. Després de plantar la seva iurta a Terrassa, Sant Cugat del Vallès i Mataró, entre altres municipis, enguany la companyia s’instal·la a Sant Celoni, on el 28 de desembre presentaran Petites bestieses. En aquesta ocasió, els impulsors de la companyia, Marcel Escolano i Bet Garrell, cedeixen la pista a un grup d’artistes ben joves: les seves dues filles, Bruna i Berta (de 14 i 11 anys, respectivament), els germans Mauricio i Mariano Conti (de 14 i 12 anys) i Aran Sala (de 15 anys). Alguns d’ells, alumnes de l’escola de circ Los, interpretaran acrobàcies col·lectives, números amb monocicles, danses i equilibris amb teles.

Alhora, els artistes formen una orquestra de corda que posa la banda sonora de l’espectacle en directe. “Aquesta vegada hem volgut que ells siguin els protagonistes -assenyala Escolano-. Els adults els hem acompanyat en la recerca d’una manera d’expressar-se, però el procés de creació de l’espectacle ha sigut col·lectiu”. En el muntatge també hi participen l’artista Andrés Melero i els músics Irene Argüello i Emilio Conti, que han creat les cançons per a l’orquestra. A través de les actuacions dels artistes, Petites bestieses crea una atmosfera que juga amb la confusió entre la vetlla i el son. El personatge d’un fanaler obre la porta a aquest món oníric que pretén captivar un públic transgeneracional. Escolano espera que la gent surti de la iurta “il·lusionada i amb ganes de fer coses boniques”.

El circ també entra als teatres per Nadal

‘Mur’

Després de passar pel TNC, Mur acabarà l’any a Mataró. El muntatge, de (Cia) 3, parla d’eliminar barreres i de trencar límits. Mur és un exemple en si mateix: els seus artistes són persones amb discapacitats funcionals.

‘Tender napalm’

Les companyies Sixto Paz i Psirc fusionen el text de Philip Ridley amb el llenguatge del circ per explicar una crua crisi de parella. El muntatge serà a la Sala Beckett fins al 30 de desembre.

‘Rhümia’

El Teatre Lliure recupera fins al 14 de gener Rhümia, un homenatge al pallasso Monti, amb Jordi Martínez, Joan Arqué i Roger Julià, entre d’altres. L’espectacle, guanyador el 2016 del premi Zirkòlika BBVA, és un cant als números de pallasso clàssics.

Més continguts de