New Order, 'clubbing' a l'aire lliure a Porta Ferrada

La banda de Manchester recupera grans èxits i el llegat de Joy Division

New Order van signar aquest dilluns el concert que segurament els seguidors del grup podien esperar: un repàs a una llarga carrera amb 9 discos publicats, sense oblidar alguns dels seus 'hits' i amb la intenció de convertir l'Espai Port, l'escenari emblema del Festival Porta Ferrada, en una sessió gairebé exclusiva de 'clubbing'. Habituals en festivals massius –el 27 de juliol van actuar al Low Festival de Benidorm davant de 25.000 persones–, veure'ls en la distància curta era una molt bona oportunitat per gaudir d'una de les bandes pioneres i més influents del pop electrònic internacional dels últims 40 anys. Si bé precisament aquesta distància curta també accentua algunes de les mancances congènites que el grup arrossega des dels inicis. Són autors de discos impecables en estudi, però en directe poden ser irregulars i poc precisos (especialment Bernard Summer, el guitarrista i cantant del grup, amb unes capacitats vocals que freguen el fora de joc). Però, què representa algun passatge desafinat enmig d'un repertori tan incontestable? Que ho preguntin als 1.480 espectadors que ahir van decidir ja en el tercer tema que valia més apartar les cadires i tenir lloc per ballar.

La banda de Manchester va començar el concert repassant algunes de les peces del seu últim disc amb material original, 'Music complete' (2015), com 'Singularity' i 'Restless', d'alta intensitat guitarrística que connectava la vessant més rockera del grup. També van servir per desplegar una posada en escena que per damunt de tot volia donar protagonisme a una gran pantalla de vídeo on s'anirien succeint muntatges audiovisuals fets a mida per a cada cançó. En la penombra hi havia Summer, Gillian Morris (teclats), Phillip Cunningham (guitarra i electrònica), Stephen Morris (bateria) i Thomas Chapman (baix), que des del 2007 substitueix el carismàtic Peter Hook. El baixista, que va deixar la formació per dedicar-se a altres projectes personals i per diferències personals amb Summer, va demandar el grup el 2015 al·legant pèrdues milionàries perquè no podia explotar comercialment la mateixa herència, és a dir, els noms de Joy Division i New Order, dels quals també és fundador.

New Order reivindiquen el seu present al Sónar

Precisament el llegat de Joy Division va aflorar en els primers minuts del concert, quan el grup va recuperar 'She's lost control' i 'Transmission', cosa que va acabar d'escalfar un públic majoritàriament madur entre el qual es van poder veure moltes samarretes de la llegendària banda de pop gòtic electrònic. Després d''Academic', una altra peça emmarcada en un so de guitarres dures, el concert va començar a transitar per terrenys més electrònics, sintètics i ballables amb els clàssics 'Your silence face', del 1983, i 'Subculture' (1985), a més de la lluminosa i pop, però més contemporània, 'Tutti frutti' (2015). Va ser llavors quan el muntatge de llums va acabar de decorar Porta Ferrada com un club de música electrònica, escenari ideal per al que faltava: una hora de grans èxits amb, entre d'altres, 'Bizarre love triangle', 'The perfect kiss', 'True faith', 'Blue monday' i 'Temptation', recuperada del seu primer disc, 'Movement' (1981), i que va sonar molt més agressiva i discotequera que en la versió enllaunada. Les revolucions van baixar una mica en el bis, quan Summer i companyia van retre homenatge a Ian Curtis –a la pantalla es veia un muntatge amb fotografies en blanc i negre del malaguanyat músic– amb 'Atmosphere' i 'Love will tear us apart', en una versió tova i més amable que va deixar una sensació desconcertant però que no va restar intensitat al final de festa més esperat.

Més continguts de